Ja a la Delegació he estat esperant torn més de mitja hora per presentar els papers i això m’ha permès fixar-me una bona estona en el personal que, com jo, esperava el seu torn assegut als bancs de la sala. I mentre me’ls mirava pensava en aquesta mena de ficció de control fiscal que han muntat, on els pobres ciutadans estem sotmesos a tota mena de controls i verificacions, a la presentació de declaracions, impresos, escrits i formularis, a inspeccions i multes al menor retard. He vist les cares tristes i resignades d’aquesta gent del carrer, de la carn de canó fiscal que ha de suportar tot el pes les lleis i els reglaments fiscals que se’ls hi apliquen implacablement.
I mentrestant, els que de debò tenen i maneguen els calés, els que produeixen la increïble bossa de frau fiscal d’aquest país no seuen mai en aquestes sales d’espera ni se’ls inspecciona ni sanciona degudament. Quina vergonya fiscal!
Entrades
1 comentari:
Completament d’acord amb el comentari, Josep Maria. Jo fa cosa d’un any també vaig haver d’anar a solucionar un tema, doncs m’imputaven un lloguer no declarat al IRPF, en haver signat un contracte com apoderat d’un altre familiar que, òbviament, ja l’havia declarat.
Més enllà del que exposes, i de les molèsties que et reporta, jo vaig copsar una sensació general d’acolloniment que es palpava arreu i em preguntava, si veritablement mereixien els presents passar aquell tràngol o eren com jo, fortuïts dipositaris d’un error administratiu.
Estic d’acord amb la vinyeta, la invasió a un paradís fiscal, segur que donaria millors rèdits.
Salutacions. José Luis
Publica un comentari a l'entrada