El raïm de la nit de cap d'any

Perquè mengem dotze grans de raïm per celebrar l’arribada del Nou any?. La revista SAPIENS  ha dedicat al tema un article que pel seu interès i curiositat reproduirem.

“Es tracta d’una pràctica molt observada i de la qual en sabem ben poc. L’explicació més estesa és que la implantació d’aquest costum és el resultat de la iniciativa d’uns viticultors del sud del País Valencià, que l’any 1909 —un any d’excedència de collita— van idear aquesta estratègia per donar sortida a l’excés de producció. L’hàbit s’hauria anat implantant a partir d’aquell moment arreu de l’Estat, amb més o menys celeritat, però no de manera immediata. Amades, per exemple, en el seu clàssic Costumari català ni tan sols ho esmenta; si tenim en compte que aquesta obra data de la dècada del 1950, hem de deduir que, si es feia, no devia ser una tradició gaire antiga, i si estava implantada, devia tenir una connotació de costum modern i sense arrelament.

Però potser la decisió no va ser tan casual. Ja a l’antiga Roma es creia que menjar grans de raïm ajudava a pal·liar els efectes dels empatxos. Per tant, no fóra estrany que a la primeria del segle XX en quedés algun vestigi o se’n conegués alguna notícia que inspirés els viticultors esmentats.

Hom ha apuntat que aquest costum amaga actualment un desig de prosperitat i d’abundància: aquest seria el significat de menjar raïm fora de l’època de la verema (la qual es fa, segons el lloc, des d’abans i fins passat el mes de setembre). Així ho recull també el refrany: “Menjar raïm per Cap d’Any porta diners per a tot l’any”.

Entorn d’aquesta tradició darrerament s’ha originat una petita polèmica: els dotze grans de raïm són un per cada campanada o un per cada mes de l’any? Qui ho sap... El cert és que el costum diu que te n’has de menjar un a cada campanada, però no si cada gra correspon a un mes de l’any. O és que potser hi ha algú creu que si es deixa de menjar el vuitè, l’agost serà pitjor que el gener? “.