divendres, 21 de febrer de 2014

"SISTEMATURGIA" a Santa Mònica, un regal per als sentits.

M'afanyo a veure les mostres d'aquest Centre, abans que els nostres "poders públics" no el destinin a altres menesters (segurament més rendibles) i perdem aquesta sala de l'art d'avanguarda, que tant ens ha permès descobrir.

Avui ha estat "SISTEMATURGIA" de Marcel·lí Antúnez Roca; un artista prolífic, fundador de la Fura del Baus, investigador i imaginatiu, que m'ha deixat astorat. Un personatge per mi fins ara desconegut, però que després de seguir l'obra que allà hi te exposada, no et deixa indiferent; mostrant-te la gènesi de les seves performances, dels seus audiovisuals interactius, dels seus enginys home-màquina, del seu bany en litres de pintura i els seus acudits esbojarrats.

Obra transgressora, atrevida, novedosa, trepidant en alguns casos, hil.larant en d’altres, però sempre sorprenent. La seva intenció és clara en tot el que ha portat allà, fer-te partícep i a la vegada fer que participis en la seva obra, que en formis part, que momentàniament la modifiquis amb un acte teu, que no et puguis quedar en la mera observació a la que estem acostumats. En la mesura que et desinhibeixes i et vas deixant anar en el que se't suggereix en cada peça, encara gaudeixes molt més de la mostra.

La instal·lació no té desperdici, una pintura que ocupa tota la longitud de l'escala que et porta fins la segona planta, i en l'observació de la qual ja t'introdueixes en l'interior de l'obra d'Antúnez, vídeo en el que el propi artista acaba literalment banyat de pintura, muntatges audiovisuals amb i per la participació del observador, una columna sensorial, màquines robòtiques i demés artilugis.

Una vegada més em meravello que Barcelona tingui espais com aquest, on les expressions més avantguardistes en les diferents formes de l'art hi tinguin cabuda. Recomano destinar-hi una estona; anar-hi sense tenir massa pressa, per poder descobrir tot el que l'obra d'aquest petit geni posa al nostre abast.

Joan Vilardebó