dimarts, 11 de març de 2014

"El anarquista que se llamaba como yo"

L'escriptor català Pablo Martín Sánchez ha trobat en un anarquista basc homònim, que va viure a cavall entre els segles XIX i XX, un bon motiu per oferir-nos un llibre de més de 600 planes editat per Acantilado. El resultat es troba a mig camí entre els legítims trucs de best seller i la fecunda imaginació d'un Ruiz Zafón en "La sombra del viento" i el bon tracte de la llengua i part del sentit de l'humor i la tendresa del Mendoza de "La ciudad de los prodigios". El protagonista, sobre qui l'autor novel·la una vida real que va ser curta i molt convulsa, pateix uns temps, els de la crisi del 98, la Setmana tràgica i la  dictadura de Primo de Rivera, que no li van deixar més opció que la militància revolucionària, l'exili i la mort. 
 Cal dir que Pablo Martín s'ha documentat molt sobre la gens honrosa història d'Espanya d'aquells anys, especialment sobre els fets de 1924 a Vera de Bidasoa, quan un petit exèrcit dirigit per Durruti i Ascaso va fracassar en la seva pretesa invasió d'Espanya pels Pirineus per encendre la rebelió  i acabar amb el dictador i la monarquia d'Alfonso XIII. Però aquesta documentació, rica i ben tractada, no ofega la narració, en la que s'insereix una bella i trista història d'un amor impossible, un regal que Pablo Martín Sánchez fa al seu protagonista i als lectors.
 No hi falten al text, en el seu llarg passeig pel País Basc, Salamanca,  Madrid, Barcelona, París, Buenos Aires i Pamplona, els "cameos", no sols dels dirigents anarquistes citats, sinó d’intel·lectuals com ara Unamuno, Blasco Ibáñez, Ortega i Gasset i Ferrer i Guàrdia o del propi Francesc Macià. Amb tot, els que no provenim de la tradició àcrata podem conèixer, valorar i estimar, gràcies en part a la feliç coincidència dels noms de l'autor i del protagonista, part de les circumstàncies, l'heroisme i fins i tot la ingenuïtat dels sindicalistes d'aquells anys.

Ricard Fernandez



1 comentari:

Clara ha dit...

Me n'han parlat molt bé. Amb aquesta crònica encara m'han agafat més ganes de llegir-lo! Gràcies