divendres, 7 de març de 2014

Traduccions


Falta poc perquè acabi a la Biblioteca de Catalunya l'espectacle "Traduccions/Translations", produït per la companyia La Perla 29.  Està tenint molt èxit i fins i tot han hagut de prorrogar una setmana. La novetat està en que aquesta vegada el director no és Oriol Broggi sinó Ferran Utzet. L'obra, que va ser escrita l'any 1980 per un autor irlandès, explica el xoc i la relació entre els veïns d'un petit poble rural irlandès i els soldats britànics que acaben d'instal·lar-se. Si coneixeu la pel·lícula "La filla de Ryan" podreu visualitzar immediatament els paisatges en els que transcorre l'acció. Els mateixos paisatges geogràfics i el mateix paisatge polític, ja que totes dues històries transcorren durant l'ocupació britànica i totes dues giren al voltant d'un amor prohibit entre una vilatana irlandesa i un soldat de l'exercit invasor.

A Traduccions, però, la relació més interessant és la que s'estableix entre el soldat cartògraf i el fill del mestre del poble, que l'haurà d'ajudar a traduir tots els topònims de la regió del gaèlic a l'anglès. Mitjançant l'esforç conjunt de traduir els noms dels llocs de pobles, rius i muntanyes, i sobretot en la decisió final de renunciar a fer-ho, aquests dos personatges representen la llibertat i la capacitat de veure més enllà del bàndol al que els ha tocat pertànyer; de comprendre les raons de l'altre.

El text original és íntegrament en anglès i al muntatge de La Perla només es parla en català. De manera que els actors han de fer veure que no s'entenen els uns als altres quan se suposa que els uns no parlen l'anglès i els altres no parlen l'irlandès. I nosaltres ens hem de creure que no s'entenen. I ho aconseguim, ho aconsegueixen. És la màgia del teatre, la que fa que el joc funcioni a la perfecció. Els diàlegs impossibles que en resulten són, per mi, el millor de la funció: una delícia. Si no sou a temps d'anar al teatre, sempre ho podeu compensar revisant "La filla de Ryan", no us en penedireu!


3 comentaris:

Josep M.Cortina ha dit...

Efectivament,una gran obra.

Carme ha dit...

Per a mi, el millor és l'escena d'amor entre tinent Yolland i la Maire: els dos parlant català però reperesentant que un parla anglès i l'altra irlandès. Brutal!

carme ha dit...

Clareta, quina vinculació més suggestiva amb la Hija de Ryan!!No podia faltar, oi? felicitats!!