Un hombre con gafas de pasta

L'estiu passat vaig poder repescar a la Sala Villarroel una obra de teatre estrenada l'any 2010 a la Sala Flyhard: "Un home amb ulleres de pasta". Ara, gairebé quatre anys després, l'espectacle arriba a Madrid, interpretat per nous actors i en una versió traduïda i lleugerament revisada per l'autor, Jordi Casanovas, que n'és també el director. La sala que els acull, La pensión de las pulgas, recorda en certa manera la Flyhard de Sants on s'havia estrenat. També es tracta d'un espai molt reduit, per un màxim de 35 espectadors que s'asseuen envoltant l'escenari. Diu Casanovas que el propi espai és l'escenografia, els espectadors se senten uns convidats més del sopar que comparteixen els personatges, com si estiguessin a casa seva, de manera que es difuminen els límits entre el que passa dins i fora de l'escenari. 

Aquesta sensació de proximitat és especialment important per aquesta obra, que l'autor qualifica de "thriller psicològic" i que en certs moments arriba a desconcertar realment l'espectador. Jo, com a mínim, vaig passar de la rialla a la por i de la por a la rialla en pocs instants, en una experiència emocional intensa. L'obra representa la trobada entre 4 personatges, tres amics i un desconegut, l'home amb ulleres de pasta, que viuran un joc divertit i pervers alhora que vol reflexionar sobre els límits entre la seducció i la manipulació. Només us diré que no vaig poder evitar que m'inquietessin els intercanvis mantinguts després de la funció amb l'actor protagonista a través d'una xarxa social: actor o personatge, ficció o realitat? Una vegada més la màgia del teatre havia funcionat.

La pensión de las pulgas està al barrio de las letras, al carrer Huertas, i la funció s'hi presentarà, de moment, tots els dilluns del mes d'abril en sessió doble. Per si teniu ocasió d'anar-hi o ganes de recomanar-la.