
Aquesta sensació de proximitat és especialment important per aquesta obra, que l'autor qualifica de "thriller psicològic" i que en certs moments arriba a desconcertar realment l'espectador. Jo, com a mínim, vaig passar de la rialla a la por i de la por a la rialla en pocs instants, en una experiència emocional intensa. L'obra representa la trobada entre 4 personatges, tres amics i un desconegut, l'home amb ulleres de pasta, que viuran un joc divertit i pervers alhora que vol reflexionar sobre els límits entre la seducció i la manipulació. Només us diré que no vaig poder evitar que m'inquietessin els intercanvis mantinguts després de la funció amb l'actor protagonista a través d'una xarxa social: actor o personatge, ficció o realitat? Una vegada més la màgia del teatre havia funcionat.
La pensión de las pulgas està al barrio de las letras, al carrer Huertas, i la funció s'hi presentarà, de moment, tots els dilluns del mes d'abril en sessió doble. Per si teniu ocasió d'anar-hi o ganes de recomanar-la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada