Pares i fills a l'antiga xina

Toca parlar del nou muntatge de l'Oriol Broggi: "L'orfe del clan dels Zaho". Com ja és tradició, hi anem en comitiva familiar i, com ja és tradició també, l'obra aconsegueix emocionar profundament alguns de nosaltres. Malgrat el salt en el temps i l'espai (el text arriba de la Xina del segle XIII), els elements dramàtics i escènics ens resulten molt familiars. La història que ens expliquen ens remet a les tragèdies clàssiques i a algunes obres shakespearianes. La sorra de l'escenari, l'acompanyament musical i el treball dels actors són marques indiscutibles de "La Perla".

Sembla que "L'orfe del clan dels Zaho" va ser la primera obra xinesa traduïda a Europa (a la imatge podeu veure la primera traducció, en francès) i que va ser versionada fins i tot per Voltaire. Recentment, l'any 2012, va ser estrenada a Anglaterra en una versió de la Royal Shakespeare Company. Diuen el director i l'adaptador que és un conte sobre la bondat i sobre el sacrifici individual per garantir un bé col·lectiu. Potser, en el fons, tradueix d'alguna manera l'esperit del confusionisme, que promou l'honradesa, la lleialtat, l'altruisme i la integritat. Tot plegat, això sí, amb unes bones dosis de crueltat i de venjança per garantir la tensió dramàtica.

A mi, en tot cas, em va cridar l'atenció que el bo i el dolent de la pel·lícula, malgrat representar dos personatges antagònics i enfrontats, acaben escenificant una estranya complicitat: tots dos eduquen i s'estimen un fill que no és seu (i a més, ironies del destí, ho fan conjuntament!). Cheng Ying contra Du'an Gu. O Manrique i Derqui, com preferiu. Al Romea, no us els perdeu.