dijous, 26 de juny de 2014

"Prohibido entrar sin pantalones" de Juan Bonilla

Recentment, el premi de la primera Biennal Mario Vargas Llosa per a la millor novel·la editada en castellà als anys 2012 i 2013 va ser concedit a l'escriptor malagueny Juan Bonilla per "Prohibido entrar sin pantalones" (Seix Barral). Vencia  així a dos grans finalistes: ni més ni menys que Rafael Chirbes amb la immensa "En la orilla" (Anagrama) i el colombià Juan Gabriel Vásquez amb la subtil "Las reputaciones" (Alfaguara).
 Calia doncs comprovar si n'hi havia per tant. I sí, que n'hi ha, sí. Bonilla, amb una tècnica i una intenció molt similars  a les d'Emmanuel Carrère a "Limònov" (Anagrama) es dedica a biografiar a Vladimir Maiakovski, el gran poeta, dramaturg, cineasta i artista gràfic boltxevic. L'autor narra no sols la seva peripècia vital sinó sobretot l'evolució de la seva obra, marcada per la seva afiliació al moviment futurista i pel seu compromís polític, que el va portar a les presons tsaristes, al triomf com a poeta oficial dels primers temps de la Revolució i a la marginació creixent sota el primer estalinisme, truncada pel seu suicidi al 1930.
No se'ns estalvia els aspectes menys edificants del poeta com ara un individualisme ferotge i les seves contribucions a la pràctica de la delació política de la que acabaria sent víctima. Es tracta per tant d'un protagonista tan polièdric i opinable com Limònov però sense els seus aspectes més truculents. Enmig del relat, hi apareix gent que, com Maiakovski, formen part de la nostra memòria política i cultural: Gorki, Pasternak, Shostakovitx, Picasso, René Clair, Bulgakov, Isadora Duncan, Diego Rivera, Trostski, Ajmátova, Rodchenko, Meyerhold... Però el que al meu parer fa més gran aquest llibre és la presència contínua i agraïda de l'obra de Maiakovski, que es barreja lliurement entre el text, sovint sense poder-se distingir on comença Bonilla i on el poeta rus. Un homenatge.

Ricard Fernàndez