Costa escriure amb rigor sobre un projecte que gira al
voltant d’algú conegut i estimat com és l’Arcadi Oliveres. Així doncs, deixarem
el rigor per una altra ocasió i us parlaré del documental ‘Mai és tan fosc’ des
de la parcialitat i la simpatia més absolutes.
L’Arcadi és el protagonista de ‘Mai és tan fosc’. Una
pel·lícula documental de petit pressupost sobre aquest economista, professor i
activista de base cristiana, que ha aconseguit estrenar-se als cinemes Verdi.
Se n’ha parlat com una ‘road movie’, perquè la cinta fa
èmfasi en el frenesí de desplaçaments constants –en cotxe, tren o avió- de
l’Arcadi per pronunciar conferències i participar en xerrades aquí i allà, difonent la
seva veu crítica amb el sistema capitalista. Per tant no és una biografia a
l’ús, sinó més aviat una aproximació a una manera de ser, de pensar i d’actuar.
El documental es va gravar entre el 2011 i 2012, dos anys de
sacsejada col·lectiva i personal per al protagonista. D’una banda, per
l’eclosió del moviment ’15-M’, que l’Arcadi va veure i viure amb l’esperança de
qui ha fet seu el proverbi xinès ‘Mai és tan fosc com abans que surti el sol’.
De l’altra, per la malaltia i la mort d’un dels seus fills, el Marcel.
La pel·lícula té la virtut de remoure, coneguis o no el
personatge. Però com deia al principi, potser això ho hauria de dir algú altre.
En qualsevol cas penso que la directora, Èrica Sànchez, ha aconseguit -com
volia- no fer una pel·lícula “d’autoconsum” per a gent conscienciada o de
l’entorn de l’Arcadi. Perquè la integritat i la humanitat que ell desprèn són d’interès
universal, poc freqüent, però universal.
Aquí teniu el trailer del documental que, repeetixo, es pot veure ara mateix als Verdi.
1 comentari:
La veurem, només faltaria!
Publica un comentari a l'entrada