Ja s’ha acabat el mes d’Agost i tornem a obrir després de
les vacances. Pensava l’altre dia que, afortunadament, hem tingut tancat el
Blog perquè així aquestes darreres
setmanes no hem hagut de comentar les notícies dolentes o dramàtiques que s’han
succeït sense aturador. Començant per la
situació a l’Orient Mitjà amb la monstruosa guerra i els bombardejos a la
franja de Gazza i les accions en torn de l’Estat Islàmic, el conflicte
d’Ucraïna, el virus de l’Ebola, l’arribada massiva d’immigrants, etc, etc, etc.
I, per acabar-ho d’adobar a casa nostra el terrabastall de la confessió de
Pujol i tot el que això comporta per la societat i la política catalanes. I
ara, una rentrée que es presenta d’allò més incerta.
Tenim per endavant uns mesos que, sens dubte, seran molt
complicats i emocionants. Penso que, a hores d’ara, ni els protagonistes més
directes, ni els analistes més fins tenen una idea de per on aniran els trets
ni on serem d’aquí unes mesos. Per tant, haurem d’esperar esdeveniments. Mentrestant,
el Blog tornarà a estar actiu i procurarà, com sempre entretenir, informar i,
quan pugui, divertir als seus lectors.
Seguirem amb les mateixes Seccions que la darrera temporada,
que ja coneixeu, i n’encetarem dues de noves:
LLIBRES: Que
anirà a càrrec de Ricard Fernández,
un lector empedreït que malgrat les seves moltes ocupacions devora els llibres.
Els lectors habituals del Blog segur que ja el coneixen perquè ens ha fet, a
través dels seus Posts del lector, unes recomanacions excel·lents. Fins al punt
que hem aconseguit fitxar-lo com a col·laborador permanent.
D’ACÍ I D’ALLÀ:
Una secció d’opinió que anirà a càrrec de Lluís
Boada, un bon amic de fa molts anys, economista i assagista, a qui hem convençut també perquè
ens aporti les seves sempre interessant reflexions.
I ara, per començar amb una mica de bon humor la temporada,
us ofereixo una creació ben singular. Vaig rebre a començaments d’agost el text
d’una nova versió per l’havanera “El meu
avi”, inspirada per la confessió de l’ex Molt Honorable o, si es vol dir
d’una altra manera, del avui Molt Deshonorable. I com que teníem a prop dos
cantaires de la família, la Rosa i la Maria, ens varen interpretar la versió
que vaig enregistrar i que tot seguit podeu escoltar.
Ànims i bona tornada a tothom.
2 comentaris:
Vaig tenir la sort de estar en la gravació. Felicitats!!
Una abraçada per a tothom
Joana
Quina família!!!
I quantes veritats!
Núria
Publica un comentari a l'entrada