dilluns, 1 de setembre del 2014

Tornem a obrir.


Ja s’ha acabat el mes d’Agost i tornem a obrir després de les vacances. Pensava l’altre dia que, afortunadament, hem tingut tancat el Blog perquè així  aquestes darreres setmanes no hem hagut de comentar les notícies dolentes o dramàtiques que s’han succeït sense aturador. Començant per  la situació a l’Orient Mitjà amb la monstruosa guerra i els bombardejos a la franja de Gazza i les accions en torn de l’Estat Islàmic, el conflicte d’Ucraïna, el virus de l’Ebola, l’arribada massiva d’immigrants, etc, etc, etc. I, per acabar-ho d’adobar a casa nostra el terrabastall de la confessió de Pujol i tot el que això comporta per la societat i la política catalanes. I ara, una rentrée que es presenta d’allò més incerta.
Tenim per endavant uns mesos que, sens dubte, seran molt complicats i emocionants. Penso que, a hores d’ara, ni els protagonistes més directes, ni els analistes més fins tenen una idea de per on aniran els trets ni on serem d’aquí unes mesos. Per tant, haurem d’esperar esdeveniments. Mentrestant, el Blog tornarà a estar actiu i procurarà, com sempre entretenir, informar i, quan pugui, divertir als seus lectors.
Seguirem amb les mateixes Seccions que la darrera temporada, que ja coneixeu, i n’encetarem dues de noves:
LLIBRES: Que anirà a càrrec de Ricard Fernández, un lector empedreït que malgrat les seves moltes ocupacions devora els llibres. Els lectors habituals del Blog segur que ja el coneixen perquè ens ha fet, a través dels seus Posts del lector, unes recomanacions excel·lents. Fins al punt que hem aconseguit fitxar-lo com a col·laborador permanent.
D’ACÍ I D’ALLÀ: Una secció d’opinió que anirà a càrrec de Lluís Boada, un bon amic de fa molts anys, economista i  assagista, a qui hem convençut també perquè ens aporti les seves sempre interessant reflexions.
I ara, per començar amb una mica de bon humor la temporada, us ofereixo una creació ben singular. Vaig rebre a començaments d’agost el text d’una nova versió per l’havanera “El meu avi”, inspirada per la confessió de l’ex Molt Honorable o, si es vol dir d’una altra manera, del avui Molt Deshonorable. I com que teníem a prop dos cantaires de la família, la Rosa i la Maria, ens varen interpretar la versió que vaig enregistrar i que tot seguit podeu escoltar.
Ànims i bona tornada a tothom.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Vaig tenir la sort de estar en la gravació. Felicitats!!
Una abraçada per a tothom

Joana

Anònim ha dit...

Quina família!!!
I quantes veritats!
Núria