Ja fa temps projecten a Barcelona una pel·lícula que he vist
aquest estiu i que voldria recomanar. Es tracta del film italià “Viva la libertà” del director Roberto
Andò i interpretada peu una dels grans
actors italians dels darrers temps Toni Servillo.
Es tracta d’una història política en clau d’humor contingut.
El Secretari del partit de l’oposició a italià
pateix una crisi de depressió, fuig inesperadament a França i abandona
les responsabilitats del càrrec. Mentre confien en el seu retorn els dirigents
del partit troben un seu germà bessó, intel·lectual de prestigi afectat també
per un trastorn mental i que acaba de sortir d’un sanatori. El convencen perquè
el substitueixi en determinats actes i ràpidament, amb la seva personalitat i
la seva espontaneïtat, conquesta els quadres del partit, els electors i dispara
les expectatives electorals del partit que vivia uns moments molt compromesos. I, és clar, un dia
el germà reapareix.
Malgrat el seu caràcter novel·lesc la història enganxa des
del començament i manté l’ interès en tot moment. Els diàlegs i les peripècies
dels protagonistes resulten perfectament creïbles i darrera d’una història
d’embolics polítics s’expressen uns reflexions més profundes.
Cal destacar molt especialment l’actuació del camaleònic
Toni Servillo, que interpreta, millor dit broda, els papers dels dos germans.
Aprofiteu i veieu-la al nou Cinema Balmes en versió original
abans que la treguin.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada