Edward Wind en el seu llibre Los
Misterios Paganos del Renacimiento explica que Rafael Sanzio va pintar,
essent jove, Somni d’Escipió, un
petit quadre que actualment es troba a la National Gallery de Londres. Originalment
havia format part de la Col·lecció Borghese i, de fet, l’Escipió del títol de
l’obra duia el cognom de la il·lustre família italiana.
El jove noble dorm al peu d’un llorer i en el seu somni, ja que el
quadre inclou tant el somniador com allò somniat, se li acosten dues dones. Una,
li ofereix espasa i llibre; l’altre, una flor. Aquesta iconografia, tant
semblant als elements de la nostra festa de Sant Jordi, representava, segons
Wind, els tres poders de l’ànima d’un home complet: intel·ligència, força i
sensibilitat. D’aquesta manera, Rafael, seguint la visió neoplatònica, hauria
recordat que les virtuts de l’esperit s’han de completar amb el plaer.
El pintor reafirmava el seu neoplatonisme mitjançant un altre
quadre, complementari de l’anterior i de
mides idèntiques, Les Tres Gràcies
(Musée Condé, Chantilly). El va pintar per ser col·locat esquena contra esquena
amb el Somni d’Escipió, i així sembla
que es trobaven en la Col·lecció Borghese. La temàtica i el format seguien la
pauta d’aquelles medalles de personatges del Renaixement on en l’anvers es reproduïa
sovint el motiu de la dansa de la Castedat, el Plaer i la Bellesa, que eren els
noms que de faiçó predominant es donaven a les Gràcies en els cercles
neoplatònics florentins.
En aquest quadre, la Bellesa figura en el centre, com volent
equilibrar un conjunt on la Castedat s’inclina vers el Plaer en un ball en el
qual s’ofereixen per ma de les pomes daurades, el fruit sagrat de Venus, de qui
les Gràcies en serien servidores. El pes donat aquí per Rafael als sentits és el
doble d’aquell que correspon als dons de l’esperit, compensant així que hagués
volgut oferir a Escipió en el seu
somni dues virtuts de l’esperit i sols una del plaer. L’artista afirmava amb
aquesta simetria prodigiosa la bondat de la unió de la Virtut i del Plaer.
Virtuoses i plaents Festes de Nadal i Any Nou!
Entrades
3 comentaris:
Ets un noucentiste!
Molt Bones Festes i Any Nou!!
I moltes gràcies pel Blog sempre tan interessant!!
Caram ho he trobat molt interessant! La meva història de l'art de la llicenciatura es va acabar a l'edat mitjana, això m'ho vaig perdre. M'ha agradat el tema dels tres poders de l’ànima d’un home complet: intel·ligència, força i sensibilitat. Llàstima que en aquell moment, i encara ara a una gran part del món, la dona es tingués per un ésser de segona categoria i no ens diguin què caracteritzaria l'esperit de la dona completa. Ara hauríem de substituir home per persona? o sí que hauríem de parlar d'altres virtuds? Què en penses?
Publica un comentari a l'entrada