"Lo jardí de les rahons perdudes"

Aquesta tardor vam "descobrir" un jardí que desconeixíem, del qual mai havíem sentit parlar. Els Amics del Jardí Botànic de Barcelona van programar a la Filmoteca un parell de documentals relacionats amb els jardins. Un d'ells era : "Lo jardí de les rahons perdudes", un documental del geòleg Daniel Barbé, premiat l'any 2011 amb el Romà Gubern de Cinema d’Assaig. Es refereix a les "rahons" perdudes de les persones que estaven ingressades al Parc Sanitari de Sant Joan de Déu, l'antic Manicomi de Sant Boi. En el debat posterior al documental, el seu director ens va explicar la seva recerca durant 10 d'anys sobre aquest jardí de l'antic Manicomi, feta amb la col·laboració de l'arquitecte David Agulló. En aquest jardí modernista es poden veure construccions que tenen molts elements en comú amb les de Gaudí i Jujol. Sembla com si ells mateixos, o col·laboradors seus molt propers, haguessin fet d'aquest jardí un lloc d'assaig d'obres posteriors d'aquests arquitectes modernistes. Els treballs en aquest jardí són contemporanis de les obres de Gaudí a la Colònia Güell, molt a prop del Manicomi. Davant la sorpresa i l’interès dels assistents es va convocar una visita al jardí, comentada pels autors.

Durant gairebé dues hores varem poder apreciar in situ les similituds de les construccions que veiem amb obres, sempre posteriors en el temps, de Gaudí i Jujol. Varem poder veure uns bancs, que eren com un "banc" de proves del banc sinusoïdal d'en Jujol al Parc Güell. Tanta similitud planteja la hipòtesi que els treballadors que van fer aquest banc fossin els mateixos malalts mentals del jardí del manicomi; i això fa pensar que aquest jardí no era només un jardí modernista sinó que era un jardí "terapèutic" on els malalts seguien les instruccions de construcció que se'ls hi donaven però tenien marge per a la seva creativitat i podien expressar lliurement en les construccions elements creats per ells  mateixos.

També varem poder apreciar similituds en la utilització de materials, com somiers, que més tard en Jujol va utilitzar a Montferri, quan va fer l'església de Montserrat.  Dins de l’Hospital hi havien més de mil homes, dels quals uns quants centenars treballaven de paletes, cosa que els permetia acceptar encàrrecs a l’exterior i certificar així la seva curació. Aquesta curació pel treball, anomenada “ergoteràpia”, era l’eix de la vida dins de l’Hospital. Gaudí i Jujol van fer possible que molts malalts de Sant Boi sortissin a treballar amb ells; això significava la seva "llibertat", l'acreditació que els considerava "sans", i per tant la possibilitat  d’abandonar el Manicomi.

Us animem a acostar-vos a aquest jardí de l'antic Manicomi. Encara que una mica degradat i malgrat la desaparició d’algunes construccions creiem que paga la pena visitar-lo. Està obert tots els dies de 7 a 22 hores.

Carme Notó i Enric Roldán