Torrent a La Camarga

 Ferran Torrent recupera en la seva última novel·la la crònica del seu temps, amb l'especulació i la corrupció al País Valencià com un mal permanent. 'Un dinar qualsevol' (Columna) és una ficció basada en fets reals, un retrat de la societat valenciana actual a través de la mirada d'un periodista veterà que, amb el propòsit inicial d'investigar la venda dels terrenys de Mestalla, acaba estirant el fil d'una corrupció "que ha esdevingut un modus vivendi".

Finalment ha escrit ficció, tot i que l'origen del llibre va ser un encàrrec periodístic, un reportatge al voltant de la corrupció. Però quan es va adonar que la informació obtinguda en llargues converses amb fonts diverses era tan certa com difícilment verificable, va decidir decantar-se per la novel·la i transcendir la corrupció per fer “una mirada” a la societat valenciana actual. 

Tot això ho explicava el mateix Torrent dimecres passat en un dinar de premsa convocat, amb gran puteria, al restaurant La Camarga, potser us soni... Un dinar amb ‘micros’, sí, però aparentment només els de les ràdios que van assistir a tan prometedora cita. Tot legal.

El confident habitual de l’escriptor n’hi ha explicat de molt grosses, ens deia, al voltant de la corrupció al País Valencià (del PP). Segurament, res que no hagués imaginat ja un valencià de l’Horta, i per a més inri inventor d’històries, com ell. Tristes confirmacions d’aquest “modus vivendi” esperpèntic dels Zaplanes, Fabres, Camps, empresaris i especuladors...

Però també d’una societat massa tolerant, diu Torrent, amb tota aquesta cort d’impresentables, sempre que “hi ha hagut un plat a taula”. Taula al voltant de la qual s’asseuen sovint Torrent i els seus amics del poble, per gaudir de llargs dinars: un bàlsam davant la mediocritat regnant. Així és, i així són, assumeix amb somriure amarg l’autor d’‘Un dinar un dia qualsevol’.