Leviatán

Vaig sortir de veure l'última pel·lícula del director rus de El regreso (2003), Andrei Zvyagintsev, amb una inquietud notable. És una pel·lícula que incomoda, de les que diuen la veritat que no volem saber. Sembla feta en primera persona, tens la sensació d'haver estat present  en aquests dies dramàtics de la vida del protagonista. Nikolai és un senzill mecànic que viu en una atrotinada però bella casa de fusta a la costa del mar de Barents, al nord de Rússia, amb el seu fill adolescent i la seva dona, que no és la mare del noi. Aquests dies Nikolai s'enfronta amb l'alcalde del poble, que està decidit a expropiar-li la casa i el taller, pel que utilitzarà tots els mètodes que se li acudeixen, legals i no tant. El germà de Nikolai és advocat i intentarà ajudar-lo a aconseguir conservar la casa. Però les actituds poc encertades d'uns i d'altres i la gran afecció al vodka per part de tots faran que la història tingui un fatal desenllaç. L'església, en aquest cas ortodoxa, també té un important protagonisme: es presenta com una aliada de l'autoritat per aconseguir el terreny de la casa d'en Kolia.

Ambientada en un paisatge àrid i gairebé desolat, amb una llum lateral que mai no acaba de ser plena, un mar embogit amb balenes i una platja amb un gran esquelet de balena (la balena present, representació de Leviatán, el monstre bíblic). La cinta retrata els mals de sempre: caciquisme, injustícia, corrupció... Descriu amb cruesa les desesperades reclamacions d'un home tossut que es nega a acceptar la decisió de l'alcalde, un tipus sanguinari que utilitza la violència com un senyor feudal, amb el recolzament de l'església.

Aquest film ha tingut una gran polèmica a Rússia, ja que no els ha agradat gens el retrat que es fa d'aquesta societat. De fet, la versió que ens arriba és retallada, ja que en la versió original hi apareixen gran quantitat de paraules malsonants.

Potser tot això que us explico no és molt encoratjador per anar a veure la pel·lícula. Però us diré que val la pena per entendre una societat que viu en un clima extrem, en un paisatge extrem, i que es refugien amb el vodka i els jocs amb armes. Per prendre consciència d'un fet que passa en gran part de societats, no només la russa. Per la repercussió que ha tingut en el poble rus. I perquè està molt ben feta, amb un bon treball dels protagonistes.

Carme Bohera