Els Max al Paral·lel

 En aquest blog us he parlat en diverses ocasions dels Premis Max de teatre i arts escèniques que atorga la SGAE. La darrera vegada vaig explicar que per l'edició de 2014 (que s'ha lliurat aquest dilluns) havien canviat el reglament per tal de donar millor cobertura als espectacles i professionals de tot Espanya. Els nominats han estat seleccionats per tres comitès independents, un a Madrid, un a Barcelona i un tercer a la resta de l'Estat.

Això explica, per exemple, que el premi a millor actor se l'hagi endut, enguany, el Lluís Homar per la seva interpretació multi-personatge de Terra Baixa. O que el premi al millor espectacle musical sigui per un muntatge de produït pel Grec i el TNC: L'Eclipsi.

Però a banda d'això, o d'acord amb aquest nou esperit que la SGAE ha volgut imprimir als premis, la gala es va celebrar al teatre BARTS que hi ha al Paral·lel (habitualment es feia a Madrid). És un gest que té el seu significat polític, indiscutiblement, i que va permetre un important protagonisme del teatre català i els seus artistes durant la cerimònia. També va donar peu a una reivindicació del teatre de revista i els anys daurats del Paralelo que van inspirar l'estil de la gala (com es pot veure a la fotografia) i que deuria agradar a Xavier Albertí, que és responsable d'aquest ressorgiment gràcies, entre d'altres iniciatives, a una recent exposició al CCCB.

Per acabar, no vull deixar de mencionar que el Max d'honor, merescudíssim, va ser concedit a la Rosa Maria Sardà.

Fotografia: Pau Cortina