Joves Condemnats pels fets del Parlament de Catalunya

Estem en temps de campanya electoral, immersos en descobertes continues de casos de corrupció i veiem amb perplexitat com "casos" que causen alarma social acaben amb els acusats a casa seva com el senyor Núñez i el seu fill Núñez y Navarro. I això al cap de 20 anys de cometre els delictes. Veiem atònits com en alguns casos els fiscals semblen que actuïn com advocats defensors i els jutges no són capaços d'aplicar els mateixos criteris per a tothom. En aquest panorama no sembla estrany que Espanya ocupi un dels últims llocs de la Unió Europea pel que fa a la credibilitat de la justícia.

Dins de tot aquest batibull vull denunciar tres escàndols que estan succeint a casa nostra. Els jutges estan demanant l'entrada a presó de vuit joves condemnats pels fets del Parlament de Catalunya, perquè compleixin la condemna que el Tribunal Suprem els ha imposat: TRES ANYS de PRESÓ per uns fets provats, com diu la sentència. La cito literalment:

Así se explica en el relato de hechos probados: “...El diputado D. Santi Vila i Vicente, de CiU, se encontró con un grupo de manifestantes cuando se dirigía al Parlament, quienes le recriminaron las políticas de recortes de gasto público y le dijeron que no les representaba. Entre los que protestaban estaban algunos de los acusados. Agentes de policía acompañaron al diputado para que superara a los manifestantes. No consta que fuera agredido, ni empujado”.

Llegiu bé:Tres anys de presó per protestar, sense violència física.Tres anys per dir a un diputat que no et representa.

En aquest fet s'estan produint tres escàndols:

El primer és judicial. Els joves van ser absolts en un primer judici per l'Audiència Nacional.

El segon es polític. El Parlament de Catalunya, unint-se al "Sindicat” Manos Limpias, recorre la sentència, només amb el vot contrari de dos grups parlamentaris : Iiniciativa i la CUP.

El cas arriba al Tribunal Supremo i dicta sentència: TRES ANYS PER PROTESTAR, sense agressions, sense empentes, només per protestar. Aquesta sentència no va ser unànime. Hi va haver el vot particular del jutge Perfecto Andrés Ibañez on es pot llegir de forma contundent : Olga A. J., Rubén M. M. y Carlos M. D. recriminaron las políticas de recortes de gasto y dijeron a un parlamentario que no los representaba.

Crec que no fan falta més paraules per veure que s'està realitzant una veritable INJUSTÍCIA amb aquests joves.

I el tercer escàndol és periodístic. A la immensa majoria de mitjans de comunicació aquests fets són ignorats. I dol molt més, que aquesta ocultació es faci també en els nostres mitjans públics.

Aquests joves no han d'anar a presó. Tenim una altra ocasió més per demostrar que en el nostre país resta una mica de democràcia. Aquests vuit joves NO han d'entrar a presó i SÍ que han d'escoltar les disculpes i la petició de perdó dels parlamentaris catalans que van recórrer la sentència de l'Audiència. Confiem que així sigui.

Enric Roldán Bermejo l'Hospitalet de Llobregat