dissabte, 2 de maig del 2015

Justícia. Però quina justícia?


Però quin dimoni de justícia tenim en aquest país?  Ho sabem perfectament: dolenta, polititzada, i sense recursos. Els poders polítics i els fàctics tenen un particular interès, i fan tot el possible, perquè no funcioni i els permeti aixi gaudir d'impunitat. Malgrat saber tot això em segueixo sorprenent un dia darrera l’altre de les seves actuacions i resolucions. Deu perquè la meva capacitat  sorpresa i indignació no té límits. La resolució que avui m'ha indignat es refereix a la condemna als vuit joves acusats del bloqueig al Parlament de Catalunya al juny del 2011. Fixeu-vos en la inusitada rapidesa amb que aquests fets han sigut jutjats per l’Audiència Nacional, que els va condemnar a tres anys; sí, si, heu llegit bé, a tres anys per impedir l’entrada dels diputats al parlament. Ara apressadament s’exigeix la seva entrada a la presó sense  esperar la resolució del recurs presentat al Tribunal Constitucional o en el seu cas al de Drets Humans d’Estraburg. Quan convé, en canvi,  es perllonguen els processos d’instruccció 10, 12 o 15 anys ( no sé quin deu ser el record); recordem el cas Millet o la majoria de processos per corrupció que afecten a PP i d’altres partits polítics (no m’entretindré  a esmentar-los perquè aquest post es faria interminable).Quan convé s'ajornen i així es retarden  mesos i mesos els judicis amb excuses peregrines. Quan convé s’ajusten les sentencies a una condemna de menys de 2 anys que no obliga al compliment de la pena. Quan convé es pacten reconeixements de culpabilitat a canvi d’evitar el judici o minimitzar les penes. Ahir mateix llegia, per exemple, que l’advocat Piqué Vidal, encausat per col·laboració amb un grup mexicà del cartel de la droga en el blanqueig de 78 milions d’euros, a qui la fiscalia demanava una pena de nou anys, ha acabat pactant finalment  una condemna d’un any i una multa de 13 milions.
I després diran que la justícia és igual per a tothom!

És cert que com que sentim a parlar tant de intervencions judicials  i tenim tantes ganes que es faci justícia de veritat de tant en tant  dipositem certes esperances en la seva actuació. Però malauradament la realitat demostra, un dia darrera l’altra, que això és una falsa il·lusió i que tret d’algunes poques ocasions la nostra justícia és tremendament injusta.