Però quin dimoni de justícia tenim en aquest país? Ho sabem perfectament: dolenta, polititzada, i sense recursos. Els poders polítics i els fàctics tenen un particular interès, i fan tot el possible, perquè no funcioni i els permeti aixi gaudir d'impunitat. Malgrat saber tot això em segueixo sorprenent un dia darrera l’altre de les seves actuacions i resolucions. Deu perquè la meva capacitat sorpresa i indignació no té límits. La resolució que avui m'ha indignat es refereix a la condemna als vuit joves acusats del
bloqueig al Parlament de Catalunya al juny del 2011. Fixeu-vos en la inusitada
rapidesa amb que aquests fets han sigut jutjats per l’Audiència Nacional, que
els va condemnar a tres anys; sí, si, heu llegit bé, a tres anys per impedir l’entrada
dels diputats al parlament. Ara apressadament s’exigeix la seva entrada a la
presó sense esperar la resolució del
recurs presentat al Tribunal Constitucional o en el seu cas al de Drets Humans d’Estraburg.
Quan convé, en canvi, es perllonguen els
processos d’instruccció 10, 12 o 15 anys ( no sé quin deu ser el record);
recordem el cas Millet o la majoria de processos per corrupció que afecten a PP
i d’altres partits polítics (no m’entretindré a esmentar-los perquè aquest post es faria
interminable).Quan convé s'ajornen i així es retarden mesos
i mesos els judicis amb excuses peregrines. Quan convé s’ajusten les sentencies
a una condemna de menys de 2 anys que no obliga al compliment de la pena. Quan
convé es pacten reconeixements de culpabilitat a canvi d’evitar el judici o
minimitzar les penes. Ahir mateix llegia, per exemple, que l’advocat Piqué
Vidal, encausat per col·laboració amb un grup mexicà del cartel de la droga en el
blanqueig de 78 milions d’euros, a qui
la fiscalia demanava una pena de nou anys, ha acabat pactant finalment una condemna d’un any i una multa de 13
milions.
I després diran que la justícia és igual per a tothom!
És cert que com que sentim a parlar tant de intervencions judicials
i tenim tantes ganes que es faci
justícia de veritat de tant en tant dipositem certes esperances en la seva actuació. Però malauradament la
realitat demostra, un dia darrera l’altra, que això és una falsa il·lusió i que
tret d’algunes poques ocasions la nostra justícia és tremendament injusta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada