El tema de la desigualtat és prou conegut i darrerament se
n’ha parlat molt arran de la publicació del llibre de Piketty del qual ens
n’hem fet ressò en aquestes pàgines amb un extens article
de Josep Vidal. Un dels aspectes d’aquesta desigualtat és el de les
retribucions dels alts directius sobretot de les grans empreses, que assoleixen
uns nivells astronòmics. Com ja hem comentat altres vegades el seu poder i les
seves íntimes relacions amb els propietaris els permeten negociar uns salaris
fixos, incentius variables i uns fons de
pensions extraordinaris. I el que és més greu, la maximització de les seves
retribucions passen molt sovint per sobre dels interessos de les empreses que
en teoria haurien de gestionar en favor des accionistes, els treballadors i
clients. I per descomptat una
desigualtat com aquesta no sembla que es pugui
justificar per l’aportació personal que facin a les companyies i no
contribueix pas al clima de bona relació entre els empleats d’aquestes.
Avui llegeixo quatre dades en un article al El Pais ,“La
brecha salarial se profundiza”, que confirmen tot això. Són les retribucions
dels principals executius i equips directius de les empreses de l’IBEX 35. El
trobareu en aquest enllaç. Però
permeteu-me resumir algunes dades.
El promig per cap de les retribucions que varen ingressar per
tots els conceptes el 2014 els màxims directius de les 50 majors empreses
espanyoles (eliminats alguns casos atípics ) puja a la xifra de 4.330.000 €. I
el salari promig de l’alta direcció d’aquestes mateixes empreses va ser va ser
de 949.000 €, (amb un augment del 12,1% sobre l’any anterior) mentre que el
promig de la plantilla ingressava 43.000 € (en aquest cas amb una reducció del
0,6% sobre l’any anterior).
Ja veieu quin pa s’hi dona. Els presidents d’aquestes
companyies guanyen 100 vegades la mitjana dels seus empleats i els directius 22
vegades. I si comparem les xifres esmentades amb les del salari mínim interprofessional,
que és de 9,080 €, els factors
multiplicatius se situen respectivament en les 476 i 104 vegades
1 comentari:
En una època en la que tanta gent no arriba a final de mes, o que se'ls desnona, amb l'atur que hi ha, el creixement de la pobresa i la desnutrició d'infants; crec que be mereixeria un trencament, una revolució (se m'encongeix el melic de pensar-hi). La dignitat que clamava el 15M.
Publica un comentari a l'entrada