Homenatge a Anagrama.... i a Chirbes

En una entrevista a El País al març d'aquest any, el ja octogenari Jorge Herralde, editor d'Anagrama, definia com de passada la literatura: "Se busca una cierta autenticidad. Y un relato que fluya. (...). Sí. Y que no chirríe. Todo eso es literatura". Em va semblar impecable. Porto anys llegint -i recomanant- llibres d'Anagrama i fins ara no m'ha decebut cap text. Aquest any he suggerit des d'aquet blog les darreres novetats de Milena Busquets, Justo Navarro, David Trueba, Siri Hustvedt... Avui proposo tres més.

A "Sé dónde estás", la californiana educada a Anglaterra Claire Kendal ens ofereix un relat torbador en que una dona víctima d'encalçament sexual ha de combinar la seva lluita pesonal amb el fet de ser membre del jurat d'un cas de segrest i violació a una dona. I sí, hi he trobat "autenticitat" i "fluïdesa". No menys torbador m'ha resultat "Sumisión", del francès Michel Houellebecq, qui imagina unes eleccions presidencials franceses al 2022 en les que s'ha de triar entre Marine Le Pen i un candidat islamista moderat. Enmig d'aquesta situació, un decadent professor universitari no pot evitar  quedar al marge i ha de prendre opcions. He de dir que el plantejament, en contra del que ens ha arribat als mitjans per la polèmica viscuda a França, no sembla gens retorçat i que un lector progressista no pot deixar d'interrogar-se al respecte de quines posicions convindria prendre en una situació així. Novament, "autenticitat" i molta "fluidesa". Finalment, la franco-rumanesa Lola Lafon, qui ha triomfat amb el seu retrat del mite Nadia Comaneci a "La pequeña comunista que no sonreía nunca". L'estil és el de Jean Echenoz, més pròxim al periodisme que a la novel·la clàssica. Hi ha un interessant joc sobre uns suposats correus intercanviats amb la gimnasta que no detreu gens de la novament reeixida "autenticitat" d'un relat que "flueix" bé.

En plena marató Anagràmica, a la recerca d'un mal llibre, he dedicat les vacances a recuperar llibres anteriors d'altres il·lustres  membres de la mateixa quadra: Auster ("El Palacio de la Luna"), Bolaño ("El Tercer Reich"), Echenoz ("Ravel"), Trueba ("Cuatro amigos")... Però el diagnòstic literari continua sent més que correcte. També   he recuperat l'únic Chirbes que em quedava ("La caída de Madrid", sobre el 19-N del 75), llegit dies abans de la prematura mort de l'autor de 66 anys. Vaig conèixer Rafael Chirbes durant quatre dies en un taller literari fa uns mesos. Quina gran persona hem perdut i quina gran pèrdua han patit la literatura en castellà i el seu amic Jorge Herralde!