Aquesta ha estat una
setmana de fortes emocions col·lectives i per això m’ha semblat oportú
programar el cor “Va Pensiero” de “Nabucco” de G. Verdi. Com tothom sap, aquesta òpera, la tercera del compositor, va tenir un important èxit i sobretot un
gran ressò polític en el procés d’unificació d’Itàlia. Es va produir una
transposició del poble jueu, dominat per l’imperi de Babilònia, amb la lluita
del poble italià, ocupat per les forces austríaques. I aquesta identificació es
concentra molt especialment en el famosíssim cor “Va pensiero”.
Fa un parell d’anys, sota la direcció de Riccardo Muti a la Scala, el cor va ser novament protagonista d’un esdeveniment carregat de significació política. Presidia l’acte el llavors encara President Silvio Berlusconi i davant dels aplaudiments del públic a la interpretació del cor Muti va fer una defensa de la cultura italiana i va dir que, com deia la lletra de la cançó, si no es feia alguna cosa la seva pàtria estaria ben aviat “si bella e perduta”. I va decidir interpretar un bis de la peça. Aquest cor ja ha estat present al Blog en d’altres ocasions per la seva bellesa però avui el tornarem a escoltar en la magistral versió del MET de Nova York dirigida per James Levine.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada