Avui mateix he llegit al diari al diari El Pais la notícia següent:
“Un joven entrará en
prisión por robar una bicicleta hace siete años”
El titular ho diu gairebé tot i calen molts pocs comentaris:
El
furt d’una bicicleta del Servei públic de lloguer de bicicletes de Sevilla, que devia
costar uns centenars d’euros, es jutja només
set anys després del fet. I aquest “gravíssim” i imperdonable delicte es castigat
amb una pena de sis mesos i el jutge n’exigeix
el compliment efectiu amb ingrés a la presó. El noi ara està casat i té dos
fills i una feina estable.
Però és que els legisladors,
fiscals i jutges s’han tornat tots bojos?
Això sense parlar del incommensurable greuge comparatiu que
suposa veure com la fiscalia tanca constantment acords amb delinqüents acusats
d’estafes milionàries o fins i tot de delictes de sang. Es pacten penes de
menys de dos anys, que el jutge sanciona, de tal manera que s’evita l’entrada
del confés a presó.
No sé què dir. Només puc renegar ben alt!
Entrades
1 comentari:
Quin país! No anem gens bé...
Publica un comentari a l'entrada