Teatre a casa

En aquesta secció hem parlat de grans teatres d'aquí i d'arreu, de sales independents, i fins i tot de micro-sales, d'aquelles que només poden acollir una dotzena d'espectadors per obres que són poc més (i poc menys) que una escena. Potser no hem parlat de sales petites que recreen un espai domèstic i que l'utilitzen d'escenografia fixa, com a coneguda sala madrilenya La casa de la portera (recentment traslladada a La pensión de las pulgas). Avui anirem una mica més enllà i parlarem del teatre que es fa a les cases particulars, buscant la intimitat que aquestes ofereixen. 

Que les cases acullin art i es converteixin en escenari o en galeria artística és més freqüent del que pensem. Penso en iniciatives com la que acull aquests dies una exposició de la Lluïsa Jover, col·laboradora de Prova i error (Art a casa). En el cas de les arts escèniques, fa uns mesos va arribar a la cartellera barcelonina un muntatge que s'havia estrenat i representat prèviament a la casa d'una amiga de l'autora, Estel Solé: Animals de companyia. Doncs bé, des d'ahir comptem amb una nova aventura: fins el 24 d'octubre es presenta, en el marc del Festival Temporada Alta, l'obra "Ventura" a Can Pagans, una casa particular del municipi gironès de Celrà. 

En aquest cas, la casa-escenari no està habitada en aquests moments i això augmenta la dosi de teatralitat. S'hi representa la història, escrita per Cristina Clemente, de dues dones que es pregunten què hauria pogut passar perquè elles haguessin tingut unes vides diferents. Un bon punt de partida. Sembla que els 25 espectadors que van assistir a la preestrena, entre ells un bon amic i nét de la casa, en van sortir entusiasmats.