La seva proposta es recolza en la música de Cole Porter i juga amb múltiples referents cinematogràfics del Hollywood clàssic, tant números musicals com humorístics. De fet, és inevitable reconèixer algunes de les millors cançons de "Cantando bajo la lluvia" com Good morning o Make them laugh. I també és un gran recurs presentar els personatges més còmics com a uns nous germans Marx. Aquest joc dóna a l'espectacle molta força i el fa popular, en el sentit profund del terme. I també allunya la temptació de comparar els actors i actrius que ballen i canten a l'escenari amb els que ho feien a la gran pantalla. El musical és un gènere que torna a tenir tirada i si es fa amb humor i amb respecte, l'èxit està garantit.
Treballs d'amor perduts (2000)
Molt soroll per no res (2015)
P.S.: Aprofito el post per enllaçar una crítica de la Judith Vives de la pel·lícula "L'Assaig" publicada a el diari digital Núvol. Un exercici interessant de teatre portat al cinema.
3 comentaris:
Una crònica estupenda amb uns enllaços magnífics als musicals als quals el Blog va dedicar molts dilluns la passada temporada.
Com ve dius a la crònica, totes les entrades estan exhaurides. Atès l'èxit, el TNC ha anunciat que "l’espectacle tornarà a la Sala Gran a partir del 24 de novembre de 2016, i que ja es poden comprar les entrades on line". Realment, comprar entrades amb un any d'antelació sembla fort, però ja veieu què ha passat aquesta temporada.
Una vegada vaig sentir a Josep Anton Codina que deia que no hi havia teatre bo i teatre dolent. Que el teatre era o divertit o avorrit.
Aquest és divertit.
Publica un comentari a l'entrada