Primer, després...

Avui comencem per la teca, que hi ha gana. Ara que es veu que el futur de Catalunya depèn d’un sol individu –pels uns i pels altres, diguem-ho tot- resulta graciós recordar el panorama que teníem just fa un any, el 4 de desembre de 2014. Un diari de pes reproduïa aquesta cita: “Hem de ser generosos, primer el país, després el partit, i després el jo".

Doncs vaja, qualsevol diria que a última hora hem invertit els termes, president. Algunes nits encara em desvetlla una imatge seva proclamant “puc ser el primer o l’últim pel bé del procés". Llavors bec un got d’aigua glaçada i torno a dormir, mentre em repeteixo que només era un somni. Pel què fa a la CUP, em temo que he de celebrar que aquell dia, 4 de desembre, no hi havia titular per a ells. I deixem-ho així, que prou feina se’ls ha girat ARA.

Agafo aire i passo a comentar, ara sí, una bona notícia. I és que amics, fa un any que Antonio López va enllestir per fi el gran retrat de la família real que l’havia dut de corcoll ni més ni menys que 20 anys. Hi ha gent que s'entreté amb les coses, gent que les deixa per última hora, i després hi ha Antonio López. Gràcies per fer-nos sentir millor.

I acabarem el repàs repartint joc cap a l’Espanya pepera, easy job. “El Gobierno quiere limitar a seis meses las investigaciones judiciales”, explicava ‘El País' aquell dia. ¿Així doncs el PP volia racionalitzar els tempos de la Justícia? I tant. En particular els tempos que afecten els molt diversos processos judicials per corrupció oberts al partit, i que com tothom sap, s'allarguen innecessàriament. 

I fins aquí les notícies!

                                                  Change we need (?)