"Acord!"

De consensos improbables i acords in extremis n’hem après molt últimament a Catalunya. L’hemeroteca ho confirma. El gener de 2015, ‘acord’ per celebrar eleccions el 27-s; al juliol, ‘acord’ sobre la llista ‘conjunta’ de Junts pels Sí; i fa dos dies, ‘acord’ d’investidura per no repetir eleccions. I tots, sempre, en temps de descompte.

La cultura last minute en què s’ha instal·lat la política catalana en els temps del procés té una lectura mcluhaniana clara: L’acord és el missatge, és a dir, ho acordin com sigui per l’amor de Déu. 

D’aquí que els pactes a darrera hora s’hagin celebrat, successivament, com victòries contra els elements i èxits “de país”. Mostres de replegament nacional, no exemptes de renúncies, imposicions i males arts, per cert.

"Hi ha acord!", és la proclama dels qui han empès cap a aquest escenari sense reparar massa en el com ni el per a què. L'important era, és, seguir endavant, sempre endavant cap a... un nou acord! Vegeu aquestes dues portades, una de ben recent i l’altra d’avui fa tot just un any, que confirmen que vivim en l’acordisme, si se’m accepta el neologisme, sempre a càrrec d’uns mateixos actors. 

Proveu d'encertar a primer cop d'ull la data i l'acord als quals remet cada titular.