L'any comença amb dues novetats literàries que m'atreveixo a anunciar
que apareixeran al quadre d'honor del balanç finaldel 2016. Per una banda, un
text pòstum del recentment desaparegut escritor valencià Rafael Chirbes. "Paris-Austerlitz"
(Anagrama) té en comú amb el primer llibre editat de l'autor,
"Mimoun" algunes coses: són novel.les breus i amb un clar component
eròtic. Se'ns diu que la novel·la va ser escrita i revisada durant dues dècades
fins que, poc abans de morir, Chirbes la va deixar enllestida a Jorge Herralde.
No podem evitar trobar-hi un sentiment de testament personal i literari, amb un
inhabitual component amoròs i potser expiatori, a través de l'explicació de la
relació entre un obrer francès madur i un jove artista espanyol de classe alta
que apareix sense diners ni habitació a París als anys 80. Els amors i desamors
entre els dos protagonistes són sorpresos per l'aparició brutal de la SIDA. Les
visites del jove al malalt a l'hospital mostren cruament tot allò de bell
i també tot allò de míser que pot tenir
l'amor i el seu record davant de l'amenaça de la mort. Ens trobem aquí amb un
Chirbes d'una qualitat a l'alçada dels seus grans llibres dels darrers anys
però en un format i amb uns objectius ben diferents.
També el gran novel·lista
irlandès John Banville ens porta una
gran obra, "La guitarra azul"
(Alfaguara). L'autor d'"El mar" ha alternat els darrers anys la seva
obra clàssica, basada en la memòria i
escrita sempre amb una perfecció i una profunditat exquisides, amb esplèndides novel·les negres firmades pel
seu heterònim Benjamin Black. El to d'aquest nou llibre és paròdic. El
protagonista, pintor d'èxit que ha deixat de pintar, ens explica en primera
persona la seva atzarosa vida sentimental i la contrasta amb la història de la
seva família, la seva infància i el seu matrimoni. L'egoïsme pervers del
narrador en la seva relació amb les dones no ens impedeix trobar-hi reflexions
molt interessants sobre els misteris de la relació entre els sexes i sobre la
naturalesa de l'art.
L'any comença amb dues novetats literàries que m'atreveixo a anunciar
que apareixeran al quadre d'honor del balanç finaldel 2016. Per una banda, un
text pòstum del recentment desaparegut escritor valencià Rafael Chirbes. "Paris-Austerlitz"
(Anagrama) té en comú amb el primer llibre editat de l'autor,
"Mimoun" algunes coses: són novel.les breus i amb un clar component
eròtic. Se'ns diu que la novel·la va ser escrita i revisada durant dues dècades
fins que, poc abans de morir, Chirbes la va deixar enllestida a Jorge Herralde.
No podem evitar trobar-hi un sentiment de testament personal i literari, amb un
inhabitual component amoròs i potser expiatori, a través de l'explicació de la
relació entre un obrer francès madur i un jove artista espanyol de classe alta
que apareix sense diners ni habitació a París als anys 80. Els amors i desamors
entre els dos protagonistes són sorpresos per l'aparició brutal de la SIDA. Les
visites del jove al malalt a l'hospital mostren cruament tot allò de bell
i també tot allò de míser que pot tenir
l'amor i el seu record davant de l'amenaça de la mort. Ens trobem aquí amb un
Chirbes d'una qualitat a l'alçada dels seus grans llibres dels darrers anys
però en un format i amb uns objectius ben diferents.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada