dimecres, 6 de gener de 2016

L’Estel de la Mercè


Comencem l’any fora de Barcelona, a la Lleida poc coneguda i a voltes menystinguda pels catalans del litoral, no sigui que ens acabin titllant de barcino-centristes, que és el que som.
Identifiquem la cuina lleidatana amb els cargols i poc més i en canvi, sempre que hi he anat  hi he trobat innovació, risc i qualitat; aquest és el cas del restaurant l’Estel de la Mercè.
Una trobada per dinar amb col·legues de Saragossa i Osca amb l’excusa d’acomiadar l’any a mig camí, feu possible la grata descoberta d’aquest local en un barri perifèric de la capital del Segrià. La Mercè Tomàs n´és la xef i la seva parella, en Toni Lara, el somelier (escollit el millor somelier català de 2013, i es nota).
La carta és curta però molt treballada (tenen també dos menús degustació). Us recomano especialment el entrants, amb l’arròs cremós de plàncton amb vieires i escamarlans o la papada de Duroc a 63 graus sobre cremós de carxofa i samfaina. L’steak tàrtar de vedella el preparen davant del comensal i la terrina cruixent de garrí confitat amb taronja, clau, pols d’ibèric i gel de poma, no necessita més presentació. Disposen d’una bona oferta de vins dolços per maridar amb uns postres a l’alçada: els embolcalls de sucre moreno, sèsam i gingebre farcits de crema de mascarpone amb gelat de violetes o les maduixes flamejades als cinc pebres amb gelat de vainilla, en són una bona mostra.

No és un restaurant econòmic, perquè el producte i l’elaboració té el seu preu, però tinc entès que durant la setmana presenten un bon menú de migdia i a la planta baixa, entrant, han fet un espai que anomenen gastrobar, on es poden degustar algunes tapes i els escollits vins a copes que us suggerirà el somelier. També vaig veure que disposen de dos reservats per a grups petits. Total, no hi ha excusa per no aturar-s’hi.


Cardenal Cisneros, 30 · 25002 Lleida
http://www.lesteldelamerce.com/ca/restaurant/lesteldelamerce