divendres, 22 de gener de 2016

Ventura

El mes d'octubre passat vam explicar aquí la tendència creixent de fer teatre a casa, és a dir en domicilis particulars. I ho vam fer a propòsit d'un espectacle que es va estrenar en el marc del Festival Temporada Alta al municipi gironès de Celrà: "Ventura". Ens havien arribat bones referències d'aquell espectacle i recentment hem pogut assistir a un passi gairebé es podria dir que privat. Com ja vam dir, és una obra de la dramaturga i guionista de sèries Cristina Clemente, interpretada per una parella d'actors, David Planas i Meritxell Yanes, que resideixen justament a la casa on es representa: Can Pagans. És un edifici noucentista de dues plantes: les estances del primer pis serveixen d'escenari, i el segon pis de residència dels actors.

Ara que ja l'hem vist, més enllà de l'originalitat de l'espai, ens agradaria destacar aquí els mèrits d'un text que és interessant i commovedor i que obliga a l'espectador a estar ben atent per seguir el joc de pistes proposat pels actors. Perquè es tracta ben bé d'això, d'un joc, en el que s'utilitzen diversos recursos narratius (desdoblament d'històries, salts en el temps, flashbacks) per explicar una història mantenint en tot moment la tensió dramàtica i fins i tot un cert suspens: Qui són aquestes dues dones? Què tenen en comú? Anem endavant o anem enrere? Tot plegat per ajudar-nos a reflexionar al voltant de la importància que certes decisions, que poden semblar intranscendents, tindran sobre tota la trajectòria vital.

El joc es completa amb un amable intercanvi amb els autors després de la funció. Descobrim llavors que són més que intèrprets, que són d'alguna manera els pares de la criatura perquè van demanar a l'autora un text a mida, amb referències personals i emmarcat en el seu hàbitat: la casa i Celrà. Ens alegrem de saber que el boca a boca ha funcionat i han pogut allargar la programació més enllà del Festival i també que ja tenen convinguts "bolos" per Catalunya, on d'altres cases acolliran les històries d'en Ventura, de la Maria i de la Teresa. Si us passen a prop no els deixeu escapar.


                                        Can Pagans. CELRÀ

3 comentaris:

carme ha dit...

Molt entrañable crítica!
Confirmo l'interès i les interessants vivències.

Josep M.Cortina ha dit...

Certament, una obra i unes interpretacions molt interessants. Cal dir que l'estructura de la peça és molt estimulant i imaginativa però exigeix de l'espectador una atenció constant per seguir l'argument.

Joan ha dit...

Molt encertada la crítica! Jo que l'he vist dues vegades hi afegiria que el joc al qual sotmeten els espectadors fa que la segona vegada es converteixi una experiència totalment nova i igualment estimulant.