CiU, a l'hemeroteca

 Quin invent, l’hemeroteca. Seguim el rastre dels titulars de premsa fins un any enrere -12 de febrer de 2015-, i què descobrim? Una picabaralla a la federació de Convergència i Unió. Insòlit, eh? Els mitjans s’han posat les botes, durant anys, gràcies a les diferències i retrets recurrents entre els dos socis, entre Pujol i Duran, entre Mas i Duran, entre qui sigui i Duran.

 Però aquesta gloriosa etapa de la política catalana es va tancar el juny del 2015, amb la separació definitiva de convergents i democractacristians. Ja ho sento, perquè ara només ens queda -a nosaltres i especialment a Duran, l’oblidat- tirar d’hemeroteca per reviure-la.

També és divertit comparar el discurs dels diferents mitjans respecte aquell matrimoni impossible, i intuir –per dir-ho fi- qui li augurava més futur, qui minimitzava els problemes de convivència, i qui el volia rematar. 

“Amenaça de ruptura a CiU”, titulava aquell dia ‘El Periódico’; “Unió fa pinya amb Duran i CDC evita el xoc”, interpretava l’Ara’; ‘Duran acusa a CDC de desautorizarle y CiU se instala en una nueva crisis’, apuntava ‘La Vanguardia’, això sí, excloent la notícia de la seva portada. Un cop més, no hi ha titulars innocents, ni informació ‘objectiva’.