divendres, 11 de març de 2016

BPA i l’oportunisme mediàtic

Ara fa un any el govern andorrà intervenia Banca Privada d’Andorra (BPA) després que els Estats Units l’alertessin que l’entitat hauria col·laborat en el blanqueig de capitals d’activitats tan entretingudes com el tràfic de persones, el delicte organitzat i la corrupció. No és que aquest banc, el tercer més gran del país, despatxés directament amb els delinqüents, però feia la vista grossa amb els moviments dels seus ‘blanquejadors de diners de tercers’, els testaferros.

El cas era prou gros per omplir bona part de les portades del dia, especialment les catalanes. Com és normal, cadascú mira la realitat des d’un angle, i hi ha qui no desaprofita l’ocasió per fer llenya de l’arbre caigut, com se sol dir. O no és això el què va fer ‘El Mundo’ titulant a tota pàgina: ‘Intervenido por blanqueo el banco que utilizaron los Pujol’?.


Sí, el BPA és l’entitat financera on Jordi Pujol va ocultar l’herència familiar –i alguna cosa més-. Però és que el banc tenia fins a 923 clients presumptament sospitosos de blanqueig de capitals, titulars de 1.000 milions de volum de negoci (segons una auditoria pública andorrana), i alguns d’ells lligats a grans delinqüents, màfia russa i xinesa i el cartel de Sinaloa.

És en aquests que se centrava la investigació i la preocupació del Departament de Delictes Financers del govern nord americà. Però, perquè ser fidels al fons de la cosa podent carregar les tintes contra un blanc fàcil, el ja desposseït de tot honor ex president?

Per cert, aquesta mateixa setmana l’Agència Estatal de Resolucions Bancàries (AREB) –equivalent andorrà del FROB- ha fet pública la mencionada auditoria al BPA, que confirma el volum de negoci sospitós. Una quantitat que representava el 19% de l’activitat del banc, en mans, això sí, de tan sols el 3% dels clients, tots ells bellíssimes persones.