dimecres, 23 de març de 2016

LLibres per la Setmana santa

Sara Mesa, madrilenya resident a Sevilla, ha titulat Cicatriz (Anagrama) la seva segona novel·la, on segueix durant anys el camí sinuós de la relació, majoritàriament a través de la xarxa, entre dos essers ben diferents que es necessiten mútuament. Una és una jove, Sonia, amb aspiracions literàries, que connecta amb un home, també jove, amb el pseudònim de Knut, que té com a primera dedicació el petit furt a grans magatzems i llibreries. L’obsessió mútua és controlada per ell, que alimenta la llibreria i posteriorment altres armaris i prestatgeries de la casa de Sonia amb paquets on aboca el fruit dels seus robatoris, al mateix temps que li va guiant en els seus gustos literaris i li imposa la consigna d’atrevir-se a escriure. El lector pateix aquest procés de la ma de la seva protagonista femenina, sense saber on acaba l’intercanvi innocent i comença l’assetjament. I ella va prenent decisions no sempre coherents que l’aboquen a la relació directa i fins i tot física amb el seu corresponsal, en un joc de domini pervers i tremendament pertorbador. El llibre m’ha semblat realment magnètic en la seva duresa i molt ben escrit, superant amb nota la sempre difícil prova de combinar amb agilitat els textos dels correus electrònics amb la descripció dels fets. 

La mateixa editorial ens ofereix les novel·les guanyadora i finalista del premi Herralde 2015. Marta Sanz, cada dia més reconeguda per la crítica i recol·lectora de premis diversos, ha escrit a Farándula sobre les màscares que imperen dins i fora d’escena en el món dels actors i les actrius, amb un to pròxim a l’humor anglès i amb més crueltat que compassió en la definició dels personatges i les seves relacions. Sanz deixa en mans dels lectors el joc de relacionar els seus protagonistes amb alguns dels artistes que en els darrers anys omplen els cines i teatres però també les pàgines de color rosa  i fins i tot les d’informació política.

Per la seva banda, el professor universitari murcià Miguel Ángel Hernández s’ha atrevit en El instante de peligro, a implicar-nos  en una aventura intel·lectual dins d’un campus universitari de Massachusetts, presidida per la recerca de la memòria a través de les imatges i per cites de Walter Benjamin. Que no temi però el lector aquestes coordenades, perquè el llibre es deixa llegir molt bé i un acaba immers en la peripècia del protagonista i els seus col·legues.