Sara Mesa, madrilenya resident a Sevilla, ha titulat Cicatriz (Anagrama) la seva segona
novel·la, on segueix durant anys el camí sinuós de la relació, majoritàriament
a través de la xarxa, entre dos essers ben diferents que es necessiten mútuament.
Una és una jove, Sonia, amb aspiracions literàries, que connecta amb un home,
també jove, amb el pseudònim de Knut, que té com a primera dedicació el petit
furt a grans magatzems i llibreries. L’obsessió mútua és controlada per ell,
que alimenta la llibreria i posteriorment altres armaris i prestatgeries de la
casa de Sonia amb paquets on aboca el fruit dels seus robatoris, al mateix
temps que li va guiant en els seus gustos literaris i li imposa la consigna
d’atrevir-se a escriure. El lector pateix aquest procés de la ma de la seva
protagonista femenina, sense saber on acaba l’intercanvi innocent i comença l’assetjament.
I ella va prenent decisions no sempre coherents que l’aboquen a la relació
directa i fins i tot física amb el seu corresponsal, en un joc de domini
pervers i tremendament pertorbador. El llibre m’ha semblat realment magnètic en
la seva duresa i molt ben escrit, superant amb nota la sempre difícil prova de
combinar amb agilitat els textos dels correus electrònics amb la descripció dels
fets.
La mateixa editorial ens ofereix les novel·les guanyadora i finalista del
premi Herralde 2015. Marta Sanz,
cada dia més reconeguda per la crítica i recol·lectora de premis diversos, ha
escrit a Farándula sobre les màscares
que imperen dins i fora d’escena en el món dels actors i les actrius, amb un to
pròxim a l’humor anglès i amb més crueltat que compassió en la definició dels
personatges i les seves relacions. Sanz deixa en mans dels lectors el joc de
relacionar els seus protagonistes amb alguns dels artistes que en els darrers
anys omplen els cines i teatres però també les pàgines de color rosa i fins i tot les d’informació política.
Per la seva banda, el professor universitari murcià Miguel Ángel Hernández s’ha atrevit en El instante de peligro, a implicar-nos en una aventura intel·lectual dins d’un campus
universitari de Massachusetts, presidida per la recerca de la memòria a través
de les imatges i per cites de Walter Benjamin. Que no temi però el lector
aquestes coordenades, perquè el llibre es deixa llegir molt bé i un acaba
immers en la peripècia del protagonista i els seus col·legues.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada