dimarts, 8 de març de 2016

"Los informantes"

Ara fa uns mesos vaig parlar aquí d’una novel·la d’un autor colombià, Juan Gabriel Vàsquez, “El ruido de las cosas al caer” que m’havia agradat molt.
Ara fa poc  he llegit del mateix autor “Los informantes” que encara m’ha agradat més. Publicat el 2004, acaba de ser reeditat per Alfaguara. Un gran encert editorial perquè m’ha semblat una novel·la imprescindible.
Gira en torn de la història de vàries famílies d’origen alemany, residents a Colòmbia, es varen veure implicades en una dura campanya de denuncies relacionades amb el conflicte del nazisme i la segona guerra mundial
Trobo que la història, sobre un tema que desconeixia,  és especialment interessant i aconsegueix crear un clima  d’intriga i emoció que no et permet deixar de llegir. Un veritable “thriller” que no s’acaba fins la darrera pàgina.
D’altra banda l’estructura de la novel·la, amb les complexes anades i tornades en el temps, és especialment hàbil i està tan ben construïda que es pot anar seguint de forma subtil, sense obvietats ni repeticions, i resulta molt fàcil de comprendre. L’estil literari resulta ric i fluid alhora i les comparacions, imatges i metàfores que utilitza les he trobat magnífiques. Els personatges estan molt ben dibuixats i les seves reflexions sobre els comportaments humans són especialment interessants. En alguns passatges m’ha semblat llegir l’estil reflexiu d’en Marías, però menys reiteratiu i carregós i més fresc, i en d’altres he trobat ressonàncies de les novel·les d’investigació d’un Cercas (el protagonista de la novel·la és també un periodista). Però en qualsevol cas Vàsquez té una veu i un  estil propis admirables.