“Una pasteleria a Tokio” ... i una a Barcelona

Ja fa més d'un any que en Pau Cortina ens parlava en aquest mateix blog del cinema Texas, i ens remarcava que ofereix l'oportunitat d'allargar la vida a pel·lícules que després d'un pas apressat per les cartelleres val la pena que tinguem ocasió de veure  si en el seu moment, quan estaven d'estrena, no ho vam poder fer.

 "Una pastelería en Tokio", que va ser seleccionista  al festival de Cannes per a la secció "Un certain regard",  mereix que passem 2 hores reparadores d'una tarda o una nit tranquil·la al cinema Texas, dins d'una sala fosca del barri de Gràcia que ens transporta a l'altra punta de món, i ens posa en contacte amb tres personatges de diferents generacions que, malgrat la seva fragilitat, traspuen humanitat i naturalitat i s'ajuden els uns als altres a superar les seves exclusions socials i assolir l'equilibri.

Un equilibri que arriba amb l'acceptació d'un mateix i de l'altre, i amb la capacitat de gaudir i contemplar la natura - no per reiterada deixa de ser magnífica la fotografia dels cirerers en flor - i, encara més, amb la capacitat d'escoltar què ens diuen les coses.

Naomi Kawase, la directora, seguint la línia que ja mostrava en anteriors pel·lícules com "Aguas tranquilas", hi ha desplegat lirisme i sensibilitat i dóna una lliçó de vida, ensenyant que per fer uns deliciosos doraiakis - una mena de pancakes farcits d'anko (melmelada de fesols bermells), que són el dolç favorit de molts japonesos i també de Doraemon - el component més important de la recepta és l'interès i l'amor que es disposen en la feina. Un interès i un amor que, ben segur, ella mateixa ha disposat en la direcció de la pel·lícula, raó per la qual us recomano que la veieu.

També és una bona raó per anar-hi l'excel·lent interpretació que Kirin Kiki fa del personatge de Tokue, l'àvia que fa meravelles amb les seves mans.

Si quan heu acabat la pel·lícula us venen ganes de provar els doraiakis, podeu fer-ho a la pastisseria Takashi Ochiai. Els fan deliciosos. Entendreu la fal·lera dels japonesos i d'en Doraemon. Proveu el de melmelada de fesols, però no us perdeu el de te verd.

Si voleu tastar l'altre menjar que s'esmenta a la pel·lícula, l'okonomiyaki, una mena de crep amb diversos farciments, originari d'Hiroshima, podeu fer-ho al Restaurant Rio Teppan. Tampoc us decebrà.

Okonomiyaki (a Rio Teppan)