dimarts, 12 d’abril del 2016

Nuestra hermana pequeña

Amb motiu de la presentació de l'obra teatral "Dansa d'agost" en aquest mateix blog, Clara Cortina i Judith Vives ens esmentaven pel·lícules que ens parlen de la complicitat femenina. En aquest moment hi ha a la cartellera de cinema una magnífica pel·lícula basada en aquest tema.
Es tracta de la japonesa "Nuestra hermana pequeña", del director Hirozaku Koreeda, que ja havia tractat especialment la temàtica familiar en films com "Milagro", "Still walking" (Caminando) o "Nadie sabe"; seguint les petjades del gran clàssic del cinema japonès Yasujiro Ozu, que els anys 50 i 60 va fer pel·lícules excel·lents com "El sabor del sake" o "Cuentos de Tokio".

La pel·lícula explica la història de tres germanes que viuen a Kamakura, després que el seu pare les abandonés quan eren petites. Quan assisteixen al funeral del pare descobreixen que tenen una germanastra més jove, i la conviden a viure amb elles. Ella accepta i el nucli de la pel·lícula el constitueix la convivència i complicitat entre aquestes quatre noies, cadascuna amb la seva personalitat, amb la intervenció d'alguns personatges secundaris, entre els que destaca la mare de les noies, que també les havia deixat. Tot i que darrera cadascun dels personatges hi ha petits drames, tots se superen amb la força de la bona voluntat i d'una visió positiva de la vida. Pot semblar que tot és massa idíl·lic, ja que la societat japonesa, i els joves en particular, estan - com a tot arreu - plens de situacions problemàtiques, però està bé focalitzar els ulls en les relacions personals i en l'estimació i suport mutu, en la capacitat de perdó i en l'acceptació i superació dels obstacles com alguns dels pilars de la felicitat personal i social, com ja veiem recentment en una altra pel·lícula ressenyada en aquest blog (Una pastisseria a Tokio).

Quan aneu a veure la pel·lícula, més que veure una història - possiblement es podria aprofundir més el fil argumental de molts aspectes de la narració i voldríeu saber més coses sobre cadascun dels personatges o situacions - assistireu a un recital de poesia: La cinta és pura poesia, i para especial atenció als petits detalls - passejos en bicicleta i per la platja, focs artificials, menjars, moments d'intimitat i recolliment, ... - tant pel que fa a les relacions interpersonals com a les localitzacions i el paisatge. En aquest sentit, quan sortireu de la sala, us sentireu reconfortats com quan, en aquest mateix blog, heu sentit la paraula encesa de l'Imma Colomer o heu pres contacte amb els pinzells de la Lluïsa Jover o la Victòria Campillo.





2 comentaris:

Judith Vives ha dit...

Una absoluta delícia, la recomano a tothom

Clara ha dit...

Gràcies per la recomanació, Jordi i Judith! No ens la perdrem.