dimarts, 31 de maig del 2016

Gran teatre a la petita del TNC

En el darrer post vam parlar dels capgrossos, gegants i màscares amb els que Comediants omplen els seus espectacles. Avui parlem dels ninots que habiten durant unes setmanes (fins el 12 de juny) la Sala Petita del TNC. Són uns ninots/titelles fantàstics (els podeu veure a la fotografia), realitzats pel pintor Mim Juncà, que ajuden a explicar una història sobre la decadència d'un projecte artístic, del grup de persones que el va impulsar, i la seva reacció quan arriben al final de la seva peripècia. Parlem de "Qui bones obres farà", creada i dirigida per Pep Tosar.

Com diu la Judith Vives, col·laboradora d'aquest bloc, és una funció que parla "de la nostàlgia; de la memòria que es perd; del teatre com un acte d'amor; del teatre que penja, com titelles, d'un fil; de la vida (i la mort) dalt de l'escenari." Efectivament, l'espectacle parla del teatre i juga a fer teatre dins del teatre. Dins de "Qui bones obres farà" s'hi amaga "L'hort del cirerers" de Txèkhov (aquí no és la finca d'una família aristocràtica russa la que se subhasta davant l'impagament de la hipoteca, sinó una sala de teatre que s'enfronta al desnonament imminent); dins dels ninots s'hi amaga l'ànima dels actors i actrius que els utilitzen per encarnar els personatges; dins dels assajos que veiem s'hi amaga la pròpia obra.

A banda dels ninots, el muntatge és molt ric i s'enriqueix amb la música en directe i les projeccions (en directe i en diferit) en una gran pantalla translúcida que no acaba mai de tapar del tot l'escenari que veiem al fons de l'escenari. Joc de transparències: de nou, el teatre dins de la pantalla, el teatre a través de la pantalla. Però, sobretot, l'espectacle emociona gràcies als intèrprets, alguns de coneguts, la majoria agradables descobriments. D'entre tots ells, des de Prova i Error celebrem especialment la gran interpretació de la nostra col·laboradora Imma Colomer, que ens va captivar a tots.


5 comentaris:

Hermínia ha dit...

Només un home de teatre 100% com en Tosar pot fer un espectacle com aquest.

Josep M.Cortina ha dit...

Efectivament,una obra magnífica. No convé deixar-se-la perdre.

Joana ha dit...

Un gran espectacle...Si.
M'ha agradat , però un pel llarga.
Joana

Colomiki ha dit...

Gràcies per aquest comentari-crítica tan aclaridora. No és fàcil resumir-la en un espai tan petit perquè per mi està plena de capes i de ressonàncies de moltes coses viscudes, i totes al voltant del teatre: dels autors de teatre, de l'art en el teatre, de les emocions que provoca el fet teatral, de com resulta d'inspiradora la vida per escriure teatre, provocant un seguit de miralls que es reprodueixen... i on l'espectador es pot emmirallar.
Em va agradar molt que vinguéssiu. Era com la prova de foc, perquè em mereixeu molt respecte, i saber que us va agradar i interessar és una gran satisfacció per tots nosaltres.

Climent Vilella ha dit...

Jo penso que ens va voler dir massa coses.
Les projeccions de personatges actuals i els seus comentaris sobre teatre jo me'ls hauria estalviat.
De totes maneres m'alegro d'haver-la vist.