dimarts, 28 de juny de 2016

"Desde allà"

Desde allà és la pel·lícula que, contra tot pronòstic (i amb un jurat presidit per Alfonso Cuarón), va guanyar el Lleó d’Or de la Mostra de Venècia del 2015. Aquesta producció veneçolana s’emmarca dins aquest tipus de cinema d’autor llatinoamericà minimalista i cru que fa uns anys que ens està regalant petites joies
Dins la seva aparent senzillesa formal, l’opera prima del veneçolà Lorenzo Vigas amaga quatre pel·lícules en una.

Per una banda, el film ens ofereix el retrat psicològic d’un personatge: un homosexual solitari i reprimit que busca joves pobres de Caracas per mirar-los despullats mentre es masturba. En la vida d’aquest personatge pesa el ressentiment per la relació amb un pare desaparegut que reapareix en la seva vida. Mai acabem de saber res del cert d’aquesta relació, però el film ens convida a especular gràcies a les eloqüents mirades, silencis i girs de guió. En aquest retrat psicològic brilla amb llum pròpia l’actor xilè Alfredo Castro, habitual del cinema de Pablo Larrain, la presència del qual és una de les claus que ens manté enganxats a la pantalla.

Vigas ens presenta també un estudi del desig eròtic, en aquest cas homosexual, portat als límits de l’obsessió. És interessant veure com els dos personatges aprofiten les diferències d’edat i de classe social per imposar el seu domini dins aquesta relació. En un dels seus diversos girs narratius, Desde allà es converteix de cop i volta en una història d’amor i despertar sexual homosexual, amb moments inesperadament tendres i apassionats. El director aprofita, llavors, per mostrar les conseqüències socials que aquesta relació té en una societat tant homòfoba com la veneçolana.

I arribats a aquest punt, Desde allà encara ens reserva més sorpreses, fent una inesperada incursió cap al thriller en el darrer i més impactant gir de la pel·lícula, del qual val la pena evitar spoilers.