Escriptores, escriptors, infàncies i adolescències

Prendre com a referència els primers anys de la vida no és ni molt menys una exclusiva de les dones que es dediquen a la literatura, però sí és cert que acostumen a dedicar-hi majors contingents en les seves obres. Aquest és el cas dels darrers llibres que m'ha semblat bo recomanar en aquest blog. Començarem per la madrilenya, resident a Sevilla, Sara Mesa, de qui ja vaig proposar la lectura de l'exitosa "Cicatriz". Ara he recuperat "Cuatro por cuatro", que va ser finalista de l'Anagrama al 2012 però no s'ha reeditat fins ara. Novament, literarura abisal, ara amb un grup d'adolescents a un internat en una relació perversa amb els professors i directius de l'estranya institució titular de l'escola. Aquest any, Mesa ha reunit, també a Anagrama, uns quants relats a "Mala letra". Històries escrites a l'igual que les novel·les citades amb un to aparentment innocent i senzill, però que dóna per molts nivells de lectura i, sobretot, per atrapar als lectors en les seves pròpies angoixes i contradiccions des de la cara oculta de les seves pròpies vides. 

De la italiana Melania G. Mazzuco coneixíem, entre d'altres, la magnífica novel·la "Un día perfecto", que retratava coralment la crisi de la societat italiana. Ara, potser amb menys ambició, aprofita "Eres como eres" (Anagrama) per criticar les barreres  que fins fa poc  posava la legislació italiana a l'adopció plena i conjunta de nens per les parelles homosexuals. A tal fi, ens presenta Eva, qui al perdre a un dels seus dos pares va ser lliurada a uns tiets en contra de la voluntat de l'altre pare, Giose, antic cantant d'èxit. Eva es rebela i va a la recerca de Giose per acabar vivint junts a la carretera una aventura que triguem en saber si és més una fugida o un retorn a l'ordre.

Presentem ara un primer llibre, el d'Eva Losada. A "En el lado sombrío del jardín" (Ed. Funambulista) la protagonista retorna derrotada a la casa familiar de Lisboa des de Madrid després de perdre el seu matrimoni i la custòdia de la seva filla. El seu estat depressiu, amb greus antecedents personals, la fa viure uns mesos molt durs on va retrobant claus de la història de la seva família, barrejats amb un cas policial de molt antics arrels. Recuperar els bocins trencats de la seva vida per recomposar una nova fase requerirà fins i tot del suport d'un policia en un molt dens joc de miralls.

Però ja dic que l'exclusiva dels records infantils i d'adolecència no és femenina i per demostrar-ho ofereixo dos llibres recentes. Per una banda, el peruà resident a Barcelona Santiago Roncagliolo s'atreveix a "La noche de los alfileres" (Alfaguara) a emmarcar en la molt convulsa història de violència del seu país  una revenja  estudiantil que es va escapant de les mans dels seus autors.

D'una altra, el crític Juan Antonio Masoliver Ródenas recupera a la molt breu "La inocencia lesionada" (Acantilado) fragments de la seva infància a El Masnou als anys 40. Sorprén per la seva valentia l'explicació d'un cas real d'abusos sexuals a una escola del poble que va determinar actuacions públiques, com encara és habitual, insuficients.