dijous, 7 de juliol del 2016

Tornem a l’escola

Tornar a l’escola, quina gran idea. Aquesta tarda hem vingut a l’Orlandai, el vell Orlandai, renascut ja fa uns temps com a ‘escola de vida’, perquè així la va batejar el Marcel. És per ell que hem vingut, avui que fa ja cinc anys que va morir prematurament. La seva extensa família s’ha reunit per pensar-lo i reivindicar-lo, com s’ha de fer amb els bons. I allà, al pati que porta el seu nom, hi han plantat una escultura preciosa que el recordarà per sempre.

El Marcel Oliveres Künzi va morir el 2 de juliol del 2011, víctima d’un càncer implacable. Massa aviat, sí, però amb 28 anys havia fet i donat molt. El Marcel va ser ànima i part de l’equip fundador del projecte Casa Orlandai, jove però emblemàtic centre cívic de Sarrià en què es va transformar la nostra antiga escola (avui ubicada a un altre punt del barri). Per això és bonic, i és just, que en aquell terra polsegós on durant anys hi cabia tot el nostre món, avui hi hagi gravat l’epitafi “D’una escola d’infants a una escola de vida”, Marcel díxit.  

Sembla mentida, però no és un dia trist, i tampoc ho vol ser l’acte de record al Marcel, al qual ens han convocat amb aquest recordatori: “Dedicat a totes les persones que estimen la vida i la converteixen en un acte de generositat i amor; que la saben viure amb alegria perquè no n’obliden les dificultats, i les integren i les aprofiten per reforçar la solidaritat entre iguals”. Totes les persones com el Marcel, és clar.
Hi ha un micròfon obert i torns de paraula. Parla l’Arcadi i avui ja no se li trenca la veu, quin home. Els amics més propers, la família de Sarrià, també hi diuen la seva. Altres s’hi sumen amb música. Els Tronatrons també han vingut. Parlem del futur, bona senyal.

Instal·lar l’escultura dedicada al Marcel ha requerit gairebé un pla quinquennal. Un periple legal i administratiu, ens expliquen la seva companya, la Berta, i els artífex de la peça, Núria Belloc i Hèlios d'Armengol. Però aquest viatge ha culminat, i ho ha fet bé. Han passat cinc anys, i amb l’acte d’avui sembla que es tanca un cercle. L’escultura-Olivera ja arrela fort al pati del Marcel, com ell ho va fer a l’escola, a la Casa, i a la vida.

Avui hem tornat a l’escola pel Marcel. Gràcies al Marcel. No deixarem de venir-hi.


4 comentaris:

carme ha dit...

Precís, clar, sentit....
Gràcies, Pau!

Carme Bh ha dit...

Vaig ser-hi... quina festa! Quina munió d'amics que estimaven en Marcel!
Pau, el teu escrit és preciós, està escrit des de l'estima que li tenies, es nota. Gràcies!

la bibliotecària ha dit...

Felicitats, Pau.
M'ha encantat el que dius i com ho dius
Mariona

Marga ha dit...

Bon dia Pau,
Acabo de llegir "Tornem a l'escola" amb el Marcel.
M'ha emocionat. El record i els sentiments ben endreçats amb les teves paraules tan ben dites!
Una abraçada!
Marga