dilluns, 18 de juliol del 2016

Tots som babaus?

En relació a una de les (moltes) coses que no entén l’autor del blog -“que algú pretengui que jo també sóc com Messi!”- vegeu el núm XIV de les Coses que no entenc (o sí)-, voldria fer una breu reflexió, afegint-me per descomptat a la seva justificada indignació. Perquè, en efecte, la campanya engegada pel Barça, anomenada “TotssomLeoMessi” és una de les campanyes solidàries més ridícules i lamentables que s’hagin pogut concebre mai, per bé que estigui en plena consonància amb la frivolitat que caracteritza el món del futbol i el seu entorn. 

Ja és d’una total manca d’originalitat fer servir una vegada més l’expressió “tots som fulanet o fulaneta” sempre que es vulgui demostrar solidaritat amb algú (els hereus de JFK hauríem de cobrar royalties per la frase pronunciada a Berlin l’any 1963, Ich bin ein Berliner), però que a sobre ho haguem de fer per un esportista d’èlit, multimilionari, que ha estat condemnat per un delicte fiscal -en primera instància- per un Tribunal Penal radicat a Barcelona, em sembla inconcebible. ¿Ho hem de fer perquè, malgrat tot, juga en el nostre equip i marca molts gols? La veritat és que una iniciativa així, basada en remarcar la malignitat del poder judicial i d’Hisenda, i en donar suport a l’infractor per ser “un dels nostres” (el millor del nostre equip) desqualifica als “cervells” (¿?) que l’han creat.  

Les sentències, naturalment, poden ser objecte de crítica i de recurs, i també la que ens ocupa conté aspectes discutibles i interpretables. Però Messi ha tingut un judici amb totes les garanties, i ha comptat amb l’assessorament d’advocats i fiscalistes de primera fila per defensar les seves tesis sobre l’abast jurídic de la (seva) ignorància en matèria de deures fiscals. No pot sortir un portaveu del Barça a parlar seriosament, amb veu engolada i posat reptador, d’”humilació, escarni i acarnissament” del que està sent víctima el nostrat jugador. Apart de ser un insult a la intel·ligència de molta gent, és una autèntica invitació al culers a negar la imparcialitat i professionalitat de l’òrgan judicial que ha declarat Messi culpable d’un delicte fiscal, per un pur rampell de passió futbolera. Ho trobo d’una gran irresponsabilitat.



S’ha dit que el futbol és la cosa més important de les coses menys importants de la vida. Jo introduiria una petita variant: el futbol és la cosa més infantilitzadora de les coses menys importants. de la vida.


2 comentaris:

Josep M.Cortina ha dit...

Magnífic comentari d'una lamentable campanya!

Manel ha dit...

Totalment d'acord amb l'article !!!!!