divendres, 23 de setembre de 2016

Sobre la corrupció del PP, una vegada més.


Un pèl inquiet per l’absència de notícies judicials sobre els protagonistes habituals d’aquesta secció (Millet, els Pujol, Urdangarin i senyora, Rato, etc.), 24 hores abans del lliurament del meu post, la deessa Fortuna m’ha obsequiat d’una tacada amb tres nous personatges que afegiré amb molt de gust a la nòmina del “Dura lex sed lex”: Barberà Nolla, Rita; Matas i Palou, Jaume; i Bárcenas Gutiérrez, Luis. Si ens fixem, cadascú d’ells representa l’arquetip genuí del corrupte representatiu de la zona geogràfica a la que pertanyen. Barberá, ordinària, populista i fallera; Matas, fenici, discret i bon vivant; Bárcenas, fatxenda, xulesc, i desafiant. I tots ells, amb el denominador comú del mateix carnet de partit polític que els agermana -amb mols altres- en la cobdícia i en l’aprofitament personal dels status privilegiats que gaudien. A Catalunya, penso, aquest arquetip seria bicèfal: el model ranci i demodé de Millet i el model desinhibit i 2.0 de JPF. El caràcter de la terra ho marca tot.
La recent voluntat de Bárcenas de retirar la seva denúncia contra el PP per la destrucció dels discs durs dels seus ordinadors de la seu de Génova, 13, no ens hauria de sorprendre. Hauran arribat a un acord per no fer-se mal (“sé fuerte, Luis”, li va dir Rajoy al 2013), i perquè mai se sàpiguen els detalls dels pagaments en B i les comissions il·legals que finançaven el partit. Reflexionant en el modus operandi, penso ara en la tremenda facilitat en que avui dia un pot impunement desfer-se d’informació incòmode, perillosa i confidencial. Abans calia recórrer a simular un robatori o un petit incendi als arxius on es guardava la documentació comprometadora. Ara només cal un minut perquè un informàtic faci un “delete” que t’esborri una comptabilitat sencera, i aquí pau i després glòria. Tan asèptic com vergonyós.
De Rita Barberá, aparcada en el cementiri d’elefants que es el Senat, poc a dir en aquests moments, més que la seva investigació/imputació per blanqueig de capitals estava més que cantada des de que tots els regidors del PP (menys un) de l’Ajuntament de València ja estaven sent investigats pels mateixos fets. I tot indica que d’aquell cementiri passarà dintre de poc al congelador dels tòtems caiguts en desgràcia a l’espera d’arribar, quan escaigui, a algun acord amb la Fiscalia de l’Estat per tal de minimitzar les penes que en justícia -justícia poètica, es clar- li correspondria.

Com l’acord que sembla que està a punt d’arribar Jaume Matas i Palou (que no obstant la coincidència de cognom, no té cap mena de parentiu conegut amb l’editor del Blog), per tal d’evitar un nou ingrés en presó per diversos delictes de falsedat, prevaricació, i frau. Es comprèn, perquè ja va estar quasi 9 mesos a la presó de Segòvia, i no vol repetir. També comprenc que aquests acords amb Fiscalia enervin a la majoria per considerar-los una deferència injustificada cap els corruptes, que mereixerien el compliment íntegre de les penes. Potser sí, però en el cas de Jaume Matas ens haurem de consolar amb el fet de que, a canvi d’evitar la presó, revelarà dades rellevants de qui més participava en aquelles trames delictives, i les coneixia i se’n beneficiava. Qui no es consola es perquè no vol.



El trident


3 comentaris:

Clara ha dit...

Fantàstica galeria de personatges, Carles!

Llum Forner ha dit...

Enhorabona a l'autor. Clar i amè.

Marta millà ha dit...

Molt bo!!!