divendres, 21 d’octubre de 2016

“El anarquista que se llamaba como yo”

Aprofitant les llargues tardes d’estiu he llegit un llibre també llarg, que ja va recomanar fa uns mesos el notre crític literari. Es  tracta de “El anarquista que se llamaba como yo”, escrit per Pablo Martín Sánchez que, com indica clarament el títol, té el mateix nom d’un anarquista espanyol, que al  llarg del primer terç del segle XX va viure un seguit d’aventures i peripècies apassionants.
L‘autor va descobrir accidentalment el personatge i molt intrigat per aquesta coincidència va iniciar una recerca que li ha permès escriure una biografia novel·lada del personatge, una modalitat narrativa que avui està molt d’actualitat. El llibre s’estructura en capítols que segueixen dos narracions paral·leles: d’una banda la infantesa i joventut del protagonista i de l’altra la seva vida d’adult com a militant del moviment anarquista.

Pablo va néixer a Baracaldo fill d’un mestre, més tard inspector d’ensenyament, a qui va acompanyar uns anys en les seves rutes pels pobles de Castella i de qui va rebre tota la seva formació. Més endavant va treballar en múltiples ocupacions, obrer metal·lúrgic, tipògraf, ajudant de periodista, corresponsal de guerra. Sempre vinculat al món de l’anarquisme va tenir una vida curta però molta gitada amb diferents incidents, persecucions policials i estades a la presó; va viure a diferents indrets, Madrid, Barcelona, París i Buenos Aires, entre d’altres,  gairebé sempre fugint de les urpes que l’amenaçaven.
Finalment  va participar en els escamots revolucionaris que procedents de França pretenien enderrocar la dictadura de Primo de Rivera el 1924. Ferit i detingut a Vera, després de travessar a peu els Pirineus, va ser sotmès a un Consell de Guerra sumaríssim ple d’irregularitats i es va suïcidar just moments abans de ser ajusticiat amb garrot vil a la presó de Pamplona.

El seguiment de les peripècies de Pablo en un riquíssim treball d’investigació i documentació permet a l’autor oferir-nos un llibre d’acció, que no podem deixar, i alhora un viatge per la apassionant història de la primera meitat del segle XX.
Molt recomanable.