dimarts, 11 d’octubre de 2016

"El porvenir"

Aquests dies hi ha a la cartellera dues grans pel·lícules molt diferents d'aquesta gran actriu que és Isabelle Huppert.
D'una banda, "El porvenir", que comento en aquesta entrada, i de l'altra "Elle", que també és objecte de comentari en una altra entrada d'aquest blog, ja que també mereix força atenció.

"El porvenir " és una pel·lícula de la directora francesa Mia Hansen-Løve, que acostuma a basar les seves obres en experiències viscudes i reflexions sobre l'entorn que té al seu voltant. En aquesta pel·lícula, el personatge interpretat per Isabelle Huppert, Nathalie, és una professora de filosofia en un institut de secundària, com la mare de Mia Hansen- Løve, que també ho era. Val a dir que, curiosament, la mare d'Isabelle Huppert era professora d'anglès.

Més entrada en edat que el seu col·lega Merlí - 63 anys - Nathalie viu la vida amb serenitat i placidesa : Estimula  intel·lectualment els alumnes intentant ensenyar-los a caminar per la vida fent servir el cap per pensar; publica llibres; viu la relació amb el seu marit tranquil·lament  i  sense emocions estridents; pateix per la seva mare quasi senil;  els fills ja han volat del niu, encara que fan cap per Nadal; ...

I, de sobte, tot sembla trontollar i  ensorrar-se i es troba completament sola. Tots els fronts que constituïen la seva vida es capgiren i l'abandonen. Fets circumstancials que a tots plegats ens poden succeir, i succeeixen, però que a ella li passen de cop i en un petit lapse de temps. Tan sols la seva força interior, potser amb el recolzament dels principis que intentava transmetre als seus estudiants, poden ajudar-la a seguir caminant pel camí de la vida que sempre té per davant un futur incert i mai controlable del tot.

Excel·lent interpretació d'Isabelle Huppert, i una molt bona ocasió per gaudir d'una pel·lícula dirigida i rodada amb classe i contenció, així com per reflexionar sobre la felicitat, la vida,  i la fragilitat i la força interior que tots plegats tenim dintre.

I, recordeu, si la Huppert us ha agradat en aquesta pel·lícula, la podeu tornar a veure a "Elle". 



1 comentari:

Josep M.Cortina ha dit...

És una recomanació que comparteixo. Un exemple més de cinema francès, senzill i sense pretensions però de gran sensibilitat.