dimarts, 4 d’octubre de 2016

La torre de telegrafia òptica de Montornès del Vallès

Èsquil ens explica a la tragèdia Agamèmnon com aquest va fer arribar a la seva esposa, Clitemnestra, la notícia de la victòria a la guerra de Troia mitjançant una cadena de senyals lluminosos de foc tramesos en forma de relleus visuals  des de punts de bona visibilitat ubicats en el trajecte de Troia fins a Micenes. Trobem així en la literatura clàssica la primera referència detallada a l'ús d'un sistema telegràfic.

L'any 1792 la França revolucionària, amenaçada militarment per totes les direccions pels altres poders europeus, va instaurar una xarxa de telegrafia òptica. Sota la direcció de Claude Chappe, es van disposar centenars de torres de telegrafia per tot el territori de França, cadascuna amb visibilitat de l'anterior i la següent, i amb un dispositiu de senyals al seu sostre formats per braços mòbils que en variar de posició donaven lloc a significats diferents, que permetien fer arribar un missatge d'un punt del territori a un altre punt llunyà, i així organitzar i controlar els seus efectius militars. Per primera vegada un estat disposava un mitjà de comunicació global que no implicava el desplaçament físic del missatger. França va arribar a tenir quasi 5.000 Km de línia telegràfica amb 534 estacions.

L'èxit d'aquest sistema va fer que molts altres països europeus disposessin sistemes similars.
A Espanya, la inestabilitat política, el cost i la poca decisió dels governants van provocar que malgrat que es van fer alguns assajos puntuals, no es disposés un servei significatiu de xarxes de telegrafia òptica fins l'any 1844, sota la direcció de José María Mathé. Aquestes xarxes, però, deixarien de funcionar l'any 1858, ja que l'aparició de la telegrafia elèctrica les va fer obsoletes.

A Catalunya hi va haver 6 línies principals, amb un total de 76 torres, algunes de les quals corresponien a usos civils i d'altres a usos militars. Atenien el servei funcionaris civils ("torrers") o militars que rebien aquesta destinació.
En el moment que va deixar de funcionar el servei, les torres van quedar afectades als ajuntaments.


L'ajuntament de Montornès del Vallès ha restaurat una d'aquestes torres, que correspon a la  línia militar de Barcelona a Vic, i s'hi poden fer visites guiades. És una torre - fortalesa de dues plantes i terrat. Originàriament l'entrada era al segon pis, accessible des d'una escala de gat externa. En la restauració s'ha disposat una escala metàl·lica accessible des del terra, per fer viable i fàcil la visita.

Quan feu la visita podreu copsar de primera mà com funcionava la telegrafia òptica, i l'entorn que disposaven els torrers en el seu interior, auster i senzill. Els missatges es codificaven mitjançant posicions d'uns dispositius articulats situats al sostre de la torre,  que eren repetides, torre a torre, des de l'origen fins la destinació del missatge.  Els ajuntaments havien de proveir màrfegues i aigua. No us estranyeu pel color blanc lluent de la torre restaurada. Aquest era el seu color original per facilitar-ne la visualització.

Us aconsello fer-hi una escapada (contacteu abans l'ajuntament per concretar la visita: Visita Torre del Telègraf). A més de gaudir d'una vista impressionant sobre el Vallès i comarques veïnes -la torre és situada dalt d'un turó de la Serralada Litoral, vora la línia que separa  Montornès de Martorelles - entrareu en contacte amb un dels elements del nostre patrimoni tècnic històric que és poc conegut i que es pot considerar un besavi dels actuals sistemes moderns de comunicació per Internet.

Si voleu saber més sobre la telegrafia òptica en general o sobre la torre de Montornès específicament, us incloc algunes referències consultables a Internet: La torre del telègraf deMontornès del Vallès ;  Les torres telegràfiques del Vallès Oriental