dimarts, 29 de novembre de 2016

El ciudadano ilustre

Molts catalans seguidors del Barça seguim amb curiositat les peripècies dels viatges de Lionel Messi a l'Argentina, quan va a jugar amb la seva selecció, constatant les dificultats que té per repetir allà les delicadeses del seu joc. Alhora - simètricament - molts afeccionats argentins segueixen per televisió els partits d'en Messi al Barça i envegen el seguidor que pot veure personalment els seus partits al Nou Camp.

Barcelona s'ha convertit en una llunyana meca del món del futbol per als argentins, com també ho és per molts escriptors llatinoamericans la Barcelona capital literària amb editorials potents que impulsen l'edició i publicació de les seves obres.

És en aquesta Barcelona meca literària on els directors Mariano Cohn i Gastón Duprat - amb una important trajectòria creativa al darrera en el món de la televisió -  ubiquen l'escriptor argentí Daniel Mantovani, que ha guanyat el premi Nobel - cap escriptor argentí l'ha guanyat en la realitat - amb novel·les que transcorren a la seva localitat natal, Salas, de la qual fa més de 40 anys que és absent.
Mantovani decideix cancel·lar la seva apretada agenda i acceptar la invitació per anar a Salas, per correspondre a la seva declaració com a "Ciudadano ilustre" del municipi, i retornar als seus orígens.

A partir d'aquí, l'acció transcorre a Salas on assistim a una successió de situacions surrealistes, divertides i iròniques que constitueixen alhora una reflexió sobre com els argentins, o potser la gent del món rural argentí, es veuen a sí mateixos, al món de la cultura i aquests altres móns - "meques" - on resideixen els triomfadors i  sobre els sentiments  que aquest intel·lectual "triomfador" té sobre el món que l'envolta, que va ser el seu i del que s'ha allunyat, i sobre si mateix.

No us la podeu perdre. Així ho han reconegut a Venècia donant a Oscar Martínez el premi al millor actor i a Valladolid donant-li a la pel·lícula  l'Espiga de plata i el premi al millor guió. Un guió que us farà riure molt, però també pensar una mica, cosa que no està gens malament.



1 comentari:

Josep M.Cortina ha dit...

Efectivament una pel·lícula molt interessant