dimarts, 31 de gener de 2017

La màquina d'escriure: Dues magnífiques exposicions

Possiblement tots els lectors d'aquest blog - excetpte els més joves -  han utilitzat força les màquines d'escriure, i la gran majoria les han arraconat i passat a escriure - com jo ho estic fent ara al preparar aquesta entrada - amb un ordinador portàtil o un estri similar. Hi ha, però, persones  que les segueixen utilitzant, sigui per raons afectives, o perquè no els interessa fer el canvi a les noves formes d'escriure. Josep Maria Espinàs, per exemple, n'és un usuari confés. Potser tampoc els actuals teclats dels ordinadors portàtils poden estar massa tranquils, ara que cada cop estan més perfeccionades les tècniques  d'entrada per veu, però això són figues d'un altre paner.


Les màquines d'escriure  realment pràctiques no són tan antigues com podríem creure.  De fet, durant els segles XVIII i XIX hi va haver diversos models i patents de màquines, però cap d'elles va assolir èxit industrial perquè encara no estaven prou perfeccionades. No es pot dir per tant que la màquina d'escriure tingui un únic pare. Un dels primers models que realment va tenir èxit va ser el que va inventar Christopher Sholes el 1867, que va ser comercialitzat per Remington and Sons, que eren fabricants d'armes i de màquines de cosir.

Abans d'arribar als models que hem conegut s'ha passat per diversos antecedents i millores: En algunes màquines pioneres el salt de línia anava amb pedal (com els de les de màquines  de cosir), després es va desenvolupar la “palanca de desplaçament del carro”. Primer només s'escrivia en  majúscules, després es va disposar la tecla que permetia canviar de majúscules  a minúscules. En les primeres màquines, no es veia immediatament el que s'escrivia. Obtenir la visibilitat immediata va ser un avenç.

Notem que les màquines d'escriure, i ara els teclats dels ordinadors,  tenen les lletres del teclat disposades de la mateixa forma. S'anomena teclat QWERTY perquè aquestes lletres són les que es disposen en primer lloc en la primera línia alfabètica. Això es va fer així per aconseguir que els martells de les lletres xoquessin els menys possible entre sí, estudiant la freqüència de tecleig de les lletres. I ara ha esdevingut un estàndard.
L’any 1948 el producte Lexicon 80 va consagrar Olivetti com una empresa molt bona en el disseny de màquines d’escriure, amagant les palanquetes sota un plàstic gris. Li va valdre estar a diversos museus de disseny.
Una millora important va ser l'aparició de les màquines d'escriure elèctriques. IBM, amb la seva màquina IBM Selectric, que va disposar les lletres en una bola semblant a una pilota de golf, es va apuntar un èxit important.

Com veieu, hi ha forces coses que els més grans podem explicar als més joves sobre aquest artefacte, ara ja quasi jubilat. Però encara podrem fer millor l'explicació si anem junts a alguna de les dues magnífiques exposicions sobre la història de la màquina d'escriure que tenim a Catalunya:

Exposició "Tresors mNACTEC", al Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Terrassa (Rambla d'Ègara 270, Terrassa). L'exposició inclou un magnífic relat multimèdia conceptual i visual sobre l'escriptura mecànica que mostra l'evolució de les màquines d'escriure,  combinant un espectacle audiovisual, una exposició d'objectes seleccionats i un simulador de màquina d'escriure.
Podem aprofitar l'anada al mNACTEC per visitar d'altres exposicions (Els invents de Leonardo da Vinci,  La fàbrica tèxtil, L'enigma de l'ordinador, ...) però no hem de pretendre veureu tot en un dia. Aquest museu mereix diverses visites, encara que només sigui per gaudir del seu imponent edifici i magnífiques teulades.

Al Museu de la Tècnica de l'Empordà (C Fosssos 12, Figueres), Pere Padrosa i la seva esposa Margarida Pierre Mallol mostren el resultat d'una passió compartida que durant més de 3 dècades i moltíssims quilòmetres  els  ha permès col·leccionar un nombre molt significat de màquines d'escriure, algunes de força curioses i importants històricament,  i molts altres objectes mecànics. Ells us ho explicaran de forma personal i apassionada, fent-vos gaudir una visita inoblidable, i faran que cada cop que mireu la vostra vella màquina d'escriure desada per sempre en el racó de les noses ho feu amb una mica més d'afecte i nostàlgia.

1 comentari:

Colomiki ha dit...

No te'n pots anar a dormir sense saber una cosa més i ara ja la se. gràcies