dimecres, 25 de gener de 2017

Va de Premis

La veterana escriptora barcelonina Cristina Fernández Cubas va rebre al novembre el Premi Nacional de Narrativa pel seu recull de contes "La habitación de Nona" (Tusquets). Mesos abans ja li havien reconegut aquesta obra als Premis de la Crítica, en la meva opinió els més fiables literàriament dels que s'atorguen cada any a Espanya. I certament la lectura de les sis narracions que composen el volum està a l'alçada de les expectatives creades pels guardons. És una literatura aparentment senzilla que, com és habitual al seu gènere, guarda grans dosis de misteri. Els secrets de la infància,  l'època de les nostres vides més adient per les fantasies però també per les manipulacions, hi juguen un paper destacat. Per cert, ajuda a tot plegat una portada especialment encertada i inquietant basada en el detall d'un quadre del pintor italià Adriano Cecioni, component del grup dels "macchiaioli", citat en un dels contes.

A la mateixa editorial apareix "La gran ola", del sevillà Daniel Ruiz García, que havia rebut al setembre el premi Tusquets de novel·la. El seu major interès rau en el tractament del món de l'empresa, amb ingredients tant de cruesa descriptiva com d'humor. La crisi econòmica està sent prou llarga i prou forta com per generar  no sols assajos sinó també pel·lícules i llibres, que a mi em semblen encara més interessants quan són obra d'autors joves que no han conegut el món industrial i que es veuen agredits doblement tant per les relacions deshumanitzades de les empreses de serveis com pels duríssimes efectes de la seva crisi. A subratllar la paròdia que s'hi fa dels encantadors de serps disfressats de mestres de l'autoajuda, gurús del management i artistes del coaching.


Qui no té cap premi és "Ilusionarium" (Roca), del barceloní José Sanclemente, qui novament combina la seva dedicació al món editorial - actualment com a president del digital eldiario.es - amb una novel·la negra. Als tradicionals temes de l'autor - la corrupció, la política, els negocis i els mitjans de comunicación - es suma en aquesta ocasió el món de la màgia. Amb escenaris que van dels Estats Units a Barcelona passant per París, l'il·lusionisme és una esplèndida excusa per donar-nos a conéixer un periodista que més aviat sembla un detectiu dels clàssics: dur, sentimental,  solitari i insubornable en la recerca de la veritat.