dimecres, 22 de febrer del 2017

L’heroi i la fotògrafa

Pocs dies després de tornar d’un viatge a Nàpols amb estirada a Pompeia i Paestum, altament recomanable, vaig rebre, a través del meu amic Franco La Torre, una invitació per assistir a l’homenatge que s’anava a tributar al seu pare a la Sala della Lupa del Palazzo Montecitorio de Roma, seu de la Cambra de Diputats italiana,  en ocasió de la commemoració el 90è aniversari del seu naixement.

En efecte, Pio La Torre va néixer l’any 1927 al si d’una família d’humils camperols sicilians. De ben jove es va implicar en les lluites per la defensa dels treballadors agrícoles, primer a través dels sindicats i seguidament ingressant al Partit Comunista (PCI). El 1960 va passar a ser membre del Comitè Central i dos anys després esdevenia Secretari Regional del partit a Sicília. Traslladat a Roma el 1969, tres anys més tard va ser elegit diputat. En l’exercici d’aquesta funció parlamentaria va promoure la llei que establiria per primer cop la figura penal d'“associació mafiosa” així com la confiscació dels patrimonis mafiosos. El 1981, conscient de que es jugava la vida, va decidir tornar a Sicília i reassumir la Secretaria Regional del partit. Per si fos poc el risc que comportava el seu combat a la màfia, va dirigir les lluites contra la instal·lació de la base militar de la OTAN a Comiso, que esdevindria entre els anys 1983 i 1991 la més important del sud d’Europa, dotada de 112 míssils creuer nord-americans.

El matí del 30 d’abril de 1982 mentre es dirigia a la seu del PCI de Palerm en un Fiat 131, juntament amb el company Rosario Di Salvio, que anava al volant, se’ls van aproximar dues motos de gran cilindrada des de les que van ser crivellats. Pio La Torre va morir instantàneament, Di Savio, poca estona més tard. La Cosa Nostra i, concretament, el seu cap, Tito Rina, havien ordenat l’assassinat.
Malgrat ser sempre la primera en arribar als llocs dels crims mafiosos sicilians, aquell matí Letizia Battaglia, aleshores reporter del diari L’Ora de Palerm, no ho va poder fotografiar. Aquest fet, però, no desmereix en absolut la importància testimonial i artística de la coratjosa i extraordinària fotògrafa. Una feliç coincidència va fer que l’homenatge a Pio La Torre coincidís amb l’exposició Letizia Battaglia, Pura Passione” que tenia lloc al MAXXI, l’impressionant museu que Zaha Hadid va projectar al barri del Flaminio, prop de l’Auditorium de Renzo Piano. Amb aquests dos nous equipaments culturals, Roma equilibra l’aclaparador pes d’allò antic, assoleix una nova dimensió i es revitalitza i es posa al dia. L’exposició mostrava també altres vessants de l’obra de Battaglia, com una corprenedora sèrie de retrats de Pier Paolo Passolini, assassinat ell mateix en estranyes circumstàncies.

D’esquena a la Lupa que amamantà els fundadors de la ciutat, van presidir i intervenir en l’homenatge a La Torre la presidenta de la Cambra de Diputats i el president del Senat. Davant seu, a primera fila, el president de la República, Sergio Mattarella, també palermità, es va asseure al costat de Franco. La naturalitat de la proximitat era commovent i senzilla. El seu germà Piersanti, essent President de Sicília, va ser assassinat el 1980, dos anys abans de ser-ho Pio. Tot i no haver vist aprovada la llei que li va costar la vida i que després tan de mal ha fet a la màfia, sobretot per la incautació de les propietats, La Torre pot descansar en pau. Avui una associació, Libera, està atenta a l’aplicació de la llei i vetlla pel bon ús social i per la bona gestió dels béns expropiats. La lluita continua.

L'arresto del feroce Leoluca Bagarella.        Palermo, 1980