dimarts, 28 de març de 2017

El Viajante

Ja ha passat un temps des que s'han concedit els Òscars, però encara podem tenir l'oportunitat de veure la pel·lícula que va guanyar el premi a la millor pel·lícula de parla no anglesa.
Es tracta d'El Viajante, del director iraní Asghar Farhadi, que ja havia guanyat un altre Òscar l'any 2011 amb la pel·lícula "Nader i Simin, una separació". Asghar Farhadi no va anar a la cerimònia de lliurament dels premis com a protesta per la política de Trump envers el món àrab.

Els protagonistes de la pel·lícula són una parella iraniana de classe mitja. Són una parella ben avinguda, ell és professor de literatura i tots dos participen en una obra de teatre d'aficionats ("Mort d'un viatjant" d'Artur Miller), que té alguns paral·lelismes amb la història que ens presenta la pel·lícula. Tot sembla anar la mar de bé, quan, de sobte, han de deixar el seu pis per problemes de l'estructura de l'edifici, i, com les desgràcies mai venen soles,  aquest problema n'encadena d'altres que influiran de forma important en la psicologia, comportament i  relació de parella dels personatges.

Asghar Farhadi ens explica una història pausada però intrigant, en la que el comportament dels personatges ve marcat per la seva forma de veure i viure la vida. Així, sentiments com la ira, l'honor i la venjança, molt presents en la cultura tradicional iraní, es contraposaran a visions més racionals de la vida que diem que tenim - encara que probablement no sigui completament així - a la cultura occidental, i condicionaran el devenir de la història.

Si el currículum recent del director no fos suficient, una filmació amb atenció als detalls, un guió intrigant i ben estructurat, bons diàlegs i bones interpretacions (Shabab Hosseini ha estat premiat a Cannes per la seva interpretació) justifiquen anar a veure aquesta pel·lícula, que ens farà sentir-nos implicats i reflexionar sobre temes molt subtils.