Ha arribat la primavera. Convida a
sortir al camp o a passejar pels carrers de la ciutat sota els arbres que verdegen
tendrament. El seu generós despullament hivernal ha deixat passar, travessant
l’aire gèlid, els tímids raigs de sol quan més ens mancaven.
Podria comentar alguna de les
meravelles que ens ofereix la primavera ací i allà. Fins i tot em vindria de
gust, mogut per aquesta alegria natural, cantarellejar alguna cançó de la
primavera de la meva vida. “Que llueva,
que llueva, la Virgen de la Cueva, los pajaritos cantan, las nubes se levantan...”.
Per cert, no podeu imaginar les discrepàncies que ara mateix es poden constatar
a Internet sobre quina podia ser la versió autèntica d’aquella relíquia: que si
era “luna” enlloc de “nubes”, que si “niña” enlloc de “virgen”, que si
pajarillos... etc, etc . En canvi, hi ha unanimitat sobre les parts menys
espirituals i romàntiques de la cançó, de manera que la pluja era i és
de “agua y jabón” i sobretot, de “azúcar y turrón que rompa los cristales de la estación”. Tot un quadre
d’època de poques dutxes i neveres de gel.
Parlant de neveres, la meva se’m
mor. Malgrat la primavera, una qüestió domèstica d’aparença banal m’obliga a
canviar de registre. I això que, si us digues la seva edat, us faria el mateix
efecte que si us parlés de l’agonia d’una persona centenària. Us semblaria la
cosa més natural del món i, fins i tot afortunada, que s’estigui morint essent
tan vella. Però, què voleu que us digui, a mi em
sap greu. M’agrada, la trobo bonica i forta, com bona alemanya, i ha estat tan
servicial... Deu fer uns cinc anys que va patir la primera aturada i va deixar
de refredar. No podia creure-ho i vaig trucar corrent al servei tècnic
d’urgència, gairebé com hagués fet per un familiar malalt. El senyor que va
venir va fer un bon diagnòstic: li començava a fallar el gas, crec que va dir, i,
donada l’edat, em va aconsellar, automàticament, desfer-me’n i posar-ne una
altra al seu lloc.
Li vaig confiar que la tinc aquí
des que vaig comprar la casa, com aquell que fa un niu per la família, i era
una fibra d’aquell niu. Però allò que el va fer compadir-se de mi definitivament
va ser saber que tenia un any més que la meva filla. Aleshores, em va demanar
un eixugador de cabell per accelerar la descongelació del serpentí. Escèptic,
però tanmateix bondadós, em va recomanar, que si es tornava a aturar, provés de desendollar-la
un parell de dies per donar temps a repetir la mateixa operació de manera
natural. A més, honestament, va reconèixer que la propera que comprés de ben
segur no em duraria tant com aquesta. Jo, agraït, ja no el vaig voler aclaparar
confiant-li que aquell aparell havia guardat els biberons, els reconstituents
infantils, els remeis homeopàtics, el Dalsy, les begudes i menjars de cada dia
i els champagnes i foiegras de les grans celebracions.
Durant els següents quatre anys,
desendollant-la a l’estiu en anar de vacances, en va tenir prou per seguir
funcionant correctament. Aquest darrer any, però, ja he hagut de augmentar la freqüència
de desconnexions, a més de l’estiu, les vacances de Nadal i Pasqua. I del
darrer gener ençà, ella mateixa cada mes es para sola.
Tot i que amb dos dies de repòs reprèn l’alè, em temo que he de preparar-me per
un dol imminent.
Segurament, heu llegit, com jo
mateix, coses terribles sobre el present i futur de les pobres màquines,
talment l’obsolescència programada. És com dir una mort anunciada, com no
sentir-ne llàstima! I us puc assegurar que l’afecció envers elles anirà en
augment. Diuen que un dia no molt llunyà la gent es morirà acaronant-ne una.
Compte!!! que una cosa és acomiadar-se amb pena de la nevera o del que sigui i
una altra ben diferent que una màquina ens acomiadi a nosaltres, sols i
prostrats al llit.
1 comentari:
Molt bon comentari, jo faig dol dels cotxes quan em deixen, i ara també estic fent un pols amb el tècnic de gas natural que també està entestat en fer-me canviar la caldera quan ve anualment a fer la revisió, però jo tinc un lampista que me la va adovant cada vegada que el tècnic oficial hi troba alguna xacra.
Publica un comentari a l'entrada